1. No category

LA CRÒNICA
1.- CONCEPTE
La crònica és un gènere periodístic híbrid (informatiu i valoratiu) que narra un fet
d'actualitat on el periodista afegeix la interpretació dels fets. És una notícia ampliada
(respon a què, qui?, quan?, on?, com? i per què? ) això és, la informació d'un
succés,pormenoritzat i comentat pel periodista que l'arrplega. Exigeix la presència del
perodista en el lloc dels fets.
2.- FUNCIONS
Són tres: informar, formar i entretindre .
 La crònica informa, encara que açò no sol ser la seua missió principal, ja que les
dades es poden conèixer amb antelació. L'ingredient subjectiu de la crònica no significa
que el cronista desvirtue els fets ja que la qla veracitat ha de presidir sempre qualsevol
treball periodístic.
 La crònica ajuda els lectors a formar la seua pròpia opinió, ja que aquests solen fer
seues les valoracions dels cronistes, doncs, en certa manera, s'identifiquen amb ell.
 La crònica entreté, a causa que la varietat estilística, propera al llenguatge literari,
és una de les seues característiques fonamentals.
3.- ESTRUCTURA DE LA CRÒNICA
E l titular és el primer element per atreure el lector. Ha de ser atractiu i enunciar el
tema.
Està format pel títol i pot anar acompanyat de “avantítol i subtítol”. L'habitual és que
continga elements interpretatius, deixant clar que no es tracta d'una notícia.
L'entrada o entradilla pot ser independent o estar constituïda pel primer paràgraf del
cos. Ha de tenir força i ser atractiva. En general, no conté la informació principal, sinó una
apel·lació noticiosa, una anècdota curiosa o cridanera, un judici encertat i convincent, una
descripció, una dada sorprenent o una expressió exagerada. Sol ser freqüent el recurs
d'incloure algun interrogant per animar el lector a buscar la resposta en el cos o
desenvolupament. Ha de ser concísa, clara, breu i contundent.
El cos desenvolupa el contingut de la crònica barrejant informació amb interpretació.
Té en compte la llibertat del cronista per narrar els fets i per tant pot donar més
importància al fet objectiu o, per contra, destacar la interpretació i la valoració del mateix.
Respon a les 6 preguntes bàsiques: què, qui, on, com, quan, com i perquè. Ha
d'articular-se com una unitat amb el seu principi, desenvolupament i final i mantindre
l'atenció del lector fins el final.
De vegades, encara que no sempre, el cos acaba amb una conclusió que és una frase
o paràgraf de tancament atractiu que es relacione amb el paràgraf d'entrada.
EXEMPLE: PARTS DE LA CRÒNICA
3.- LLENGUATGE/ESTIL DE LA CRÒNICA
En la crònica s'utilitza un llenguatge senzill, pla i directe en el qual predominen les
frases curtes i els paràgrafs breus. Però aquest gènere admet també pinzellades literàries
que faciliten al cronista la construcció del seu propi estil personal : descripcions amb
molts adjectius, recursos estilístics variats (comparacions, metàfores, repeticions, etc.),
girs i construccions creatives, així com un vocabulari col·loquial. Es tracta d'aconseguir un
estil amè, que incloga anècdotes, curiositats, expressió d'emocions, etc.
Claredat, senzillesa, precisió, concisió i llibertat estilística són claus en la redacció
d'una crònica.
EXEMPLE DE LLENGUATGE D'UNA CRÒNICA
3.- CLASSES DE CRÒNICA
Segons la intencionalitat del cronista, podem distingir tres tipus de cròniques:
 La crònica informativa: el cronista es limita a informar sobre un succés sense emetre
opinions.
 La crònica interpretativa: el cronista ofereix la informació i afegeix, a més, la
interpretació dels fets. Estil més literari.
 La crònica d'opinió: el cronista informa i opina simultàniament (cròniques de futbol,
taurines o d'alguns altres esports).
Segons el seu contingut les cròniques es classifiquen en:
 Crònica de successos o crònica negra: tracta temes delictius, violència en general,
catàstrofes...
 Crònica judicial: és la més especialitzada, ja que exigeix conèixer el llenguatge i la
tècnica judicials per poder explicar i valorar el succeït.
 Crònica esportiva: narra esdeveniments esportius com un campionat de tennis o un
partit de futbol.
 Crònica taurina: és una de les més especialitzades. Té un estil característic, molt
castís i plàstic.
 Crònica de viatges: de gran tradició tant al món periodístic com a literari.
 Crònica social: informa dels fets i esdeveniments relacionats amb les persones en
general i amb assumptes en els quals aquestes són protagonistes, com a festes, balls,
desfilades, manifestacions, etc.
 Crònica política: posseeix característiques similars a la judicial.
EXEMPLES DE CRÒNICA SOCIAL O ECOS DE SOCIETAT
http://blog.hola.com/ellawindsor/2015/03/sal-y-plata
http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/pasorevista/
La boda de Paquirri sin Paquirrín
Sábado 18.00 de la tarde. Recibo un mensaje de un amigo que reza los siguiente:
"Estas son las fotos de la boda de Fran Rivera y Lourdes Montes. Me las han pasado uno
de los invitados para joderle (sic.) la exclusiva". Por supuesto, el correo arribó a las
redacciones de los diferentes medios que como es lógico procedieron al reventón, con el
consecuente enfado de ¡Hola!
Tras la polémica, advierto que las fotos filtradas no desmerecen el número de ¡Hola! de
hoy si bien, hay una ausencia que se antoja trágica: la de Kiko Rivera, Paquirrín,
cuya efigie con bombín o chistera -aunque le iría más una boina- enroscada era lo más
esperado por los lectores más malévolos. Sin embargo, entre las 41 páginas que ¡Hola!
ha dedicado al primogénito de Paquirri y Carmina Ordóñez no se atisba ni rasto del DJ.
¿Cómo fue la boda? En resumen, por el dresscode /chistera y chaqué) la boda parecía
una excursión de sevillanitos a Ascot. El reportaje es prolijo en detalles y como las teoría
de la comedia, consta de tres actos: planteamiento, nudo y desenlace. Por supuesto, si
hubiera asistido Kiko, ¡Hola! y los lectores hubiéramos pagado más caras las fotos. Me lo
imagino como Paco Martínez Soria en Smoking en Es peligroso casarse a los 60.
En el primer acto, los novios se visten. Lourdes se acicala frente a un paisaje de olivos
mientras Fran se embute en un ajustadísimo chaleco-corsé. Descubro a los lectores un
nuevo concepto: trenza desestructurada, el peinado semideshecho que lució Montes.
En las páginas dedicadas al segundo acto, la ceremonia, los ojos avizores
vislumbrarán no pocos detalles. El más tétrico, cuando Julián Contreras junior leyó un
discurso a los novios que hizo lloriquear a Fran y a Lourdes. He aquí la cursilada: "Os
observaba en silencio dándole forma a mi texto. No he visto esa forma de mirarse
ni en parejas que han compartido toda su vida juntas. Yo no creo en el amor, creo
en vosotros". Aún tengo arcadas. Posteriormente, llegó Juan Alpresa para cantar "A puro
dolor". La foto más interesante es la que retrata la mirada que se intercambian Sibi, la
hermana de Lourdes y Fran. Yo, si fuera, la novia mandaba a su hermana a Tumbuctú.
Por fin el desenlace con mariachis, rumbas y bulerías con Remedios Amaya. Fran
cantó rancheras y Lourdes bailó por sevillanas. Estaba el 50% de Las Seventies, lo que
sin duda aumenta la tragicomedia de esta boda.
La mejor, Eva González, novia de Cayetano. ¿Qué se puede decir? Se trata de una
belleza incontestable.