1. No category

AVISOS MENSUALS
MAIG 2015
LA GESTIÓ INTEGRADA DE PLAGUES
Quadern d’explotació
L’agricultor ha de disposar obligatòriament d’un quadern d’explotació on ha d’anotar les dades
generals de l’explotació, el nom de l’assessor en GIP (si s’escau) i de totes les persones
aplicadores, així com els equips d’aplicació de productes fitosanitaris que utilitza.
També ha de registrar tots els tractaments fitosanitaris realitzats a cada parcel·la.
• Des de l’1 de gener del 2014 tots els agricultors professionals han d’aplicar els principis de la
Gestió Integrada de Plagues en les seves explotacions. Aquests principis estan recollits en
unes guies que es publiquen al web del MAGRAMA (www.magrama.es)
• Per a ajudar a prendre adequadament les decisions fitosanitàries, els agricultors han de
disposar d’un assessorament en gestió integrada de plagues. En l’enllaç següent hi figura la
relació de persones assessores en gestió integrada de plagues reconegudes, la relació de
cultius exempts d’assessor, com obtenir els carnets d’aplicadors i informació sobre el quadern
d’explotació, entre altra informació:
http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_sanitat_vegetal_nou/dar_mitjans_de_prevencio_i_llui
ta_fitosanitaria/dar_us_sostenible_productes_fitosanitaris/
Documents que ha de guardar el titular de l’explotació durant 3 anys
1. El quadern d’explotació
2. El document d’assessorament, signat per l’assessor i el titular de l’explotació (si s’escau)
3. Els certificats d’inspecció dels equips d’aplicació
4. Els contractes amb les empreses de tractaments (si s’escau)
5. Les factures de la compra dels productes fitosanitaris
6. Els resultats de les anàlisis de residus de productes fitosanitaris fets a l’explotació
7. Els comprovants o rebuts de lliurament dels envasos a un gestor de residus o a SIGFITO
Carnet d’aplicador de productes fitosanitaris
Les persones que fan tractaments fitosanitaris han de disposar de com a mínim el carnet
d’aplicador de nivell bàsic que habilita per a:


Realitzar tractaments amb productes fitosanitaris per a ús professional en la pròpia
explotació
Comprar els productes fitosanitaris d’ús professional (a partir 26 de novembre de 2015).
Els agricultors que disposin de personal auxiliar que faci tractaments a la pròpia explotació o
facin tractaments a tercers han de disposar del carnet d’aplicador i manipulador de nivell
qualificat.
1
Evitem riscos per a la salut i el medi ambient
1.- Protegim les aigües: Cal guardar una franja de seguretat de 5 m a masses d’aigua
superficials, exceptuant les sèquies per al reg i 50 m a punts de captació d’aigua de consum
humà.
2.- Emmagatzemem bé els productes fitosanitaris; aquest s’han de guardar en armaris o
espais ventilats, tancats amb clau i no han de ser accessibles a menors d’edat. Els envasos
buits cal lliurar-los, un cop nets, als punts de recollida de SIGFITO
3.- Revisem els equips d’aplicació: S’han de registrar al Registre Oficial de Maquinària
Agrícola (ROMA) i passar inspeccions a les ITEAFs cada 5 anys. El 26 de novembre de 2016
tots els equips d’aplicació de fitosanitaris de més de 100 lt han d’estar inspeccionats
Es pot trobar més informació a la web del DAAM i del MAGRAMA
Inscripció de polvoritzadors
Els polvoritzadors dels agricultors i empreses de jardineria s’han d’inscriure al Registre oficial
de maquinària agrícola del DAAM. Aquest registre és necessari de cara a la seva inspecció
obligatòria, que s’haurà d’haver passat abans del 26 de novembre de 2016.
PRODUCTES FITOSANITARIS
COMERCIALITZACIÓ Y UTILITZACIÓ DE PRODUCTES FITOSANITARIS
Per tal de comprovar si un producte fitosanitari està autoritzat per a un cultiu determinat, cal fer
la consulta al web del Registre Oficial de Productes i Material Fitosanitari, del Ministeri
d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), que és l’òrgan responsable de dur a
terme la inscripció dels productes fitosanitaris i d’autoritzar la seva comercialització en el territori
de l’Estat espanyol.
PUNTS PER A LA RECOLLIDA D'ENVASOS DE FITOSANITARIS A CATALUNYA
Durant tot l'any es poden lliurar els envasos buits de productes fitosanitaris, que continguin el símbol de
SIGFITO, en les entitats col·laboradores. Per més informació entreu al web de SIGFITO
Productes fitosanitaris autoritzats excepcionalment segons l’Article 53 del
Reglament (CE) 1107/2009
A continuació es detallen aquells productes autoritzats de manera excepcional per un període
concret de temps, fins a la data de la publicació d’aquest avís. També es pot consultar l’estat de
les autoritzacions excepcionals de les matèries actives, a la següent pàgina web del MAGRAMA:
http://www.magrama.gob.es/agricultura/pags/fitos/registro/fichas/pdf/AUTORIZACIONES_EXCE
PCIONALES.pdf
2
Matèria activa
Utilitat
Cultiu
Dosis
Núm.
Aplicacions
màximes
Termini
seguretat
Inici període
d'utilització
Final període
d'utilització
10
17/11/2014
16/03/2015
Pyraclostrobín
Fungicida
Papaia
0,3 l/ha
2
Clorpirifos 48%
Insecticida
Mango
0,3l/arbre
2
01/11/2014
30/03/2015
Tiacloprid 40%
Insecticida
0,275l/ha
1
17/12/2014
31/03/2015
Aureobasidium
pullulans
Aureobasidium
pullulans
1,3-Diclorprope
Bactericida
Blat de
moro
Poma
1,5 kg/ha
5
17/02/2015
15/05/2015
Bactericida
Pera
1,5 kg/ha
5
17/02/2015
15/05/2015
Desinfecció
del sòl
Desinfecció
del sòl
Desinfecció
del sòl
Desinfecció
del sòl
Desinfecció
del sòl
Desinfecció
del sòl
Desinfecció
del sòl
Desinfecció
del sòl
Insecticida
Vinya
1
14
26/02/2015
25/06/2015
Tabac
1
14
26/02/2015
25/06/2015
Maduixa
1
14
26/02/2015
25/06/2015
Gerd
1
14
26/02/2015
25/06/2015
Flor
tallada
Maduixa
1
14
26/02/2015
25/06/2015
1
14
26/02/2015
25/06/2015
Gerd
1
14
26/02/2015
25/06/2015
Flor
tallada
Cítrics
1
14
26/02/2015
25/06/2015
600 dif/ha
1
no
20/03/2015
17/07/2015
E7, Z9dodecadienil
acetat i E7, E9
dodecadienil
acetat
Oxadiazona
38%
Saponines
Insecticida
Vinya
2,5 a 500
dif/ha segons
composició
del difusor
1
no
20/03/2015
17/07/2015
Herbicida
Arròs
0,65-1,3 l/ha
1
np
13/04/2015
10/08/2015
Molusquicida
Arròs
15/04/2015
13/08/2015
Ortosulfamuron
Herbicida
Arròs
1,3-Diclorprope
1,3-Diclorprope
1,3-Diclorprope
1,3-Diclorprope
Clorpicrina
Clorpicrina
Clorpicrina
Rescalure
1
120-150 g/ha
usos secundaris
FRUITERS
Aranya roja (Panonychus ulmi)

Mesures culturals: Es recomana realitzar controls visuals per avaluar les poblacions de
larves d’aranya roja i d’àcars fitoseids (depredadors de l’aranya). Si en aquesta època ja
es troben fitoseids és recomanable no tractar, ja que és força probable el control biològic
de la plaga. Si en canvi, hi ha més del 50% de fulles ocupades per aranya i no hi ha
fitoseids caldrà tractar.

Control químic: Productes: abamectina, acrinatrín, azadiractín, clofentezín, hexitiazox,
etoxazol, fenpiroximat (1), milbemectina (O+L+A), piridabèn (1).
(O) Ovicida, (L) Larvicida, (A) Adulticida.
(1) No efectueu més d’un tractament per campanya amb algun d’aquests productes.
3
Tingueu en compte que alguns insecticides utilitzats per al control d’altres plagues són els
responsables d’eliminar els àcars fitoseids de les plantacions i impedir el control biològic de l’aranya
roja.
POMERA I PERERA
Càpues (Pandemis heparana, Adoxopyes orana, Cacoecimorpha pronubana)

Mesures culturals: Recomanem instal·lar trampes de feromona sexual. Només és
recomanable tractar si es capturen més de 20 adults d’Adoxophies i/o Pandemis o 40
adults de Cacoecia, per trampa i setmana.

Control químic: Els productes recomanats per aplicar contra larves joves (uns 21 dies
després d’assolir-se el màxim vol d’adults) són: clorpirifòs, metil-clorpirifòs. A les zones
tardanes, les plantacions afectades es poden tractar amb fenoxicarb, quan les larves
arribin a 4t estadi.
Cemiostoma o minadora circular (Leucoptera malifoliella)

Mesures culturals: Aquest mes es produirà el desenvolupament larvari. En general la
fauna auxiliar pot controlar la plaga però, si no és així, a les zones tardanes encara es
poden fer els tractaments ovicides contra la 1a generació.

Control químic: Productes autoritzats: acetamiprid, azadiractina, clorantraniliprol,
diflubenzuron, deltametrina, fosmet, imidacloprid, lambda cihalotrin, oli parafínic, zeta
cipermetrina.
Corc o carpocapsa (Cydia (=Laspeyresia) pomonella)

Mesures culturals: En plantacions problemàtiques que han sofert danys en la campanya
anterior és recomanable seguir les següents pautes:
1. Instal·lar trampes de feromona sexual i tractar només si es registren més de 2-3 captures /
trampa i setmana
2. Ajustar el volum de caldo a 1.000 l / Ha
3. No baixar la dosi de matèria activa / Ha
4. Fer recomptes de fruits cada 15 dies
5. Emprar els productes preveient-ne l’eficàcia i la seva possible resistència a les matèries
actives utilitzades
6. No repetir una matèria activa utilitzada en 1a generació en les successives generacions
7. La cadència de tractaments s'establirà segons les necessitats de la plantació, 15-7 dies
8. Rentat de productes; repetir el tractament si es superen els 20 l / m2 de pluja
9. En parcel·les que hagin sofert danys importants durant la campanya anterior, és
recomanable la utilització del mètode de confusió sexual combinat amb tractaments
químics.
4

Control químic: Productes autoritzats: acrinatrin, Bacillus thuringiensis, diflubenzuron,
clorantraniliprol, clorpirifòs, etofenprox, fenoxicarb, fosmet, indoxacarb, metil clorpirifòs,
metoxifenocida, spinosad, tiacloprid, virus de la granulosi, piretroids autoritzats. Es
recomana alternar les matèries actives per tal d’evitar resistències.
Motejat o mota (Venturia pirina, V. inaequalis)

Mesures culturals: Seguiu els avisos de tractament que donen els contestadors
automàtics de Lleida, Móra la Nova i la Tallada d’Empordà. A les parcel·les on s’hagin
observat danys cal extremar les precaucions.

Control químic: Us recordem les estratègies a seguir:
- Des del moment en què s’inicia una infecció es disposa de 36 hores per controlar-la amb algun
dels fungicides de contacte següents: captan, clortalonil, ditianona, tiram i ziram (només perera).
En pomera a més es pot utilitzar folpet, mancozeb, maneb metiram i propineb.
Els fungicides de contacte si no són rentats per la pluja tenen una persistència d’uns 8 dies.
- Si ens ha passat el termini per a l’aplicació dels fungicides de contacte podem, fins a 96 hores
després de l’inici de la infecció, fer servir algun dels fungicides penetrants o sistèmics següents:
bitertanol (1), boscalida+piraclostrobin (1), ciproconazole (1), ciprodinil, difenoconazole, dodina
(té efecte eradicant però provoca russeting), fenbuconazol, fluopiram+tebuconazol (1), kresoximmetil (1), metil tifanat (1), miclobutanil (1), tebuconazole (1), trifoxistrobín, tetraconazole (1).
Els fungicides sistèmics tenen una persistència de 8 dies i un cop han entrat a la fulla no són
rentats per la pluja.
(1) A les dosis altes són alhora efectius contra fum o cendrosa. Per tal d’evitar resistències convé no repetir
tractaments amb el mateix producte.
A la Tallada de l’Empordà: Es dona informació diària sobre l’evolució de la malaltia a l’opció 2 del
menú del contestador telefònic 972 78 03 38.
La xarxa de motejat està formada per les estacions de Castelló d’Empúries, St. Pere
Pescador, Torroella de Fluvià, l'Armentera, la Tallada, Torroella de Montgrí, Gualta,
Vilablareix, Fornells, i Vilobí d'Onyar. Per tal de protegir les plantacions recomanem es
regeixin per les dades de risc d’infecció de l’estació més propera a la seva finca.
El que desitgi rebre missatges SMS sobre risc d’aquesta malaltia cal que s’inscriguin a ruralcat
PERERA
Àcar blanc (Epitrimerus pyri)
D’ara endavant, vigileu les varietats sensibles (Barlett, Devoe, Llimonera, Williams, etc.) i tracteu als
primers símptomes. Producte: abamectina, azoziclotín, fenazaquín, fenpiroximato, piridabén.
Fil·loxera (Aphanostigma pyri)
A les finques fortament afectades és recomanable fer 2 tractaments espaiats 15 dies a partir de
primers de mes. A les restants cal seguir l’evolució de la plaga per si és necessari tractar a partir
del 15 de maig. Productes: imidacloprid, metil-clorpirifòs, etil-clorpirifòs.
Psil·la (Cacopsylla pyri)
En absència de fauna auxiliar, tracteu quan s'observin més del 10% dels brots en creixement
ocupats per larves. Productes recomanats: abamectina (1), fenoxicarb, spirotetramat.
(1) productes amb acció acaricida.
Quan es comenci a observar melassa recomanem afegir als tractaments insecticides un producte
dissolvent d’aquesta.
5
Stemphylium vesicarium
Cal estar atents a l’aparició dels primers símptomes. Les finques normalment afectades convé
mantenir-les protegides amb fungicides específics. Per tal de prevenir infeccions es pot utilitzar
captan,
kresoxim-metil,
fluopyram+tebuconazol,
trifloxistrobin,
tebuconazol,
boscalida+piraclostrobin o ciprodinil+fludioxinil. A les finques que l’any passat en tingueren danys
cal que s’extremin les precaucions.
POMERA
Pugó gris o cendrós (Dysaphis plantaginea) i pugó verd (Aphis pomi)
Continua el risc de reinfestacions sobre els brots en creixement. Només és aconsellable tractar
si es veuen incrementades les poblacions i hi ha degoteig de melassa sobre la fruita. Productes:
acetamiprid, clothianidin (pugó verd), imidacloprid, flonicamida, pimetrozina, pirimicarb,
spirotetramat, tiacloprid i tiametoxam.
Fum o cendrosa (Podosphaera leucotricha)
Mentre les temperatures no sobrepassin els 28º C. és recomanable mantenir protegides, amb
sofre, les varietats susceptibles. Si observeu nous atacs caldrà recórrer a fungicides sistèmics.
Productes: bitertanol, bupirimat ciproconazole, futriafol, kresoxim-metil, miclobutanil,
penconazole, quinoxifen, tebuconazole, tetraconazole, triadimenol, fluopyram+tebuconazol,
boscalida+piraclostrobín i trifoxistrobín. Aquests productes són alhora actius contra motejat o
mota.
PRESSEGUER
Grafolita o tinya oriental (Cydia molesta) i Anàrsia (Anarsia lineatella)
Per conèixer la seva evolució instal·leu una trampa de feromona sexual de cada espècie per
parcel·la i tracteu quan es capturin més de 15 adults de grafolita o 7 adults d’anàrsia per
setmana. Productes: alfa cipermetrín, beta-ciflutrin, ciflutruín, clorpirifòs, clorantraniliprol,
deltametrín, deltametrina+tiacloprid, esfenvalerat, etofenprox (només anarsia), fosmet,
indoxacarb, lambda cihalotrín, metoxifenocida, spinosad, zeta cipermetrín, tiacloprid (sols
grafolita).
Pugó verd (Myzus persicae)
Tracteu si hi ha més del 5% d'arbres amb colònies actives. Productes acetamiprid, clotianidin,
flonicamida, imidacloprid, pimetrozina, pirimicarb, spirotetramat, tiacloprid, tiametoxam.
Es molt important canviar de família química en cas de repetir l’aplicació per evitar resistències
Poll blanc (Pseudaulacaspis pentagona)
Aquest mes es produirà el naixement i posterior fixació de les larves de la 1ª generació. Les
plantacions afectades és convenient tractar-les al 70 % de larves nascudes. Productes:
fenoxicarb.
Fum o cendrosa (Sphaeroteca pannosa)
Fins a l'enduriment del pinyol és recomanable mantenir protegits els fruits amb sofre. Si, tot i
això, es produeixen danys caldrà recórrer a antioïdis específics.
6
Productes: bupirimat, ciproconazole, difenoconazole, fenbuconazole, metil-tiofanat, miclobutanil,
penconazole, quinoxifèn, sofre, tebuconazole, tetraconazole, fluopyram+tebuconazol,
boscalida+piraclostrobin i trifloxistrobín.
Per tal de no afavorir l’aparició de resistències, és recomanable alternar fungicides de diferents
famílies químiques
CIRERER
Drosophila suzukii
Per tal de detectar la presencia, d’aquesta plaga, en las parcel·les de producció és necessari
col·locar trampes encebades amb atraient alimentari i verificar las postes en fruit.
Detall de la posta sobre cirera

Captura massiva: S’està experimentant amb aquesta tècnica de control amb una densitat
no inferior a 100 trampes per Hectàrea encebades amb atraient alimentari. Les trampes
és distribuiran uniformement pel cultiu reforçant el perímetre per tal de capturar el major
nombre d’insectes provinents de les zones de refugi hivernal.
Cal estar atents a l’aparició de danys al cultiu per si calgués realitzar algun tractament.

Mesures culturals: És molt important recollir i destruir els fruits no comercials dels arbres i
el sòl.

Tractaments fitosanitaris: estratègia en cirerer: Per a una bon control, cal estar atents a
les condicions meteorològiques, ja que si les condicions són favorables (pluges, humitat
relativa i temperatures suaus al voltant dels 20ºC), en pocs dies les poblacions poden
augmentar ràpidament.

Autoritzacions excepcionals (article 53 del reglament 1107/2009)
La Direcció General d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya va sol.licitar al
Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient l’autorització de varies matèries actives.
Finalment, el Ministeri mitjançant resolució de 11 de maig de 2015 ha autoritzat excepcionalment
la comercialització i utilització de Spinosad 480SC contra Drosophila suzukii en cirerer, en les
condicions que s’especifiquen a continuació:
7
Composició
Spinosad 48%
Spintor 480SC
Autorització vigent del 12 de maig fins el 8 de setembre de 2015
Núm. màxim
Termini de seguretat
Dosi cc/hl
d’aplicacions per cicle
fins a la collita
de cultiu
25 cc/Hl (250 cc/Ha)
2
7 dies
MOLT IMPORTANT: Aquestes autoritzacions són excepcionals i poden diferir de les indicacions
expressades a les etiquetes dels envasos.
PLAGUES DE QUARENTENA DELS FRUITERS
El DAAM, va publicar l’any passat el decret 137/2014, de 7 d'octubre, sobre mesures per
evitar la introducció i propagació d'organismes nocius especialment perillosos per als
vegetals i productes vegetals.
Foc bacterià (Erwinia amylovora)
Símptomes: corimbe afectat
El foc bacterià (Erwinia amylovora) ataca plantes de la família de les Rosàcies entre les quals es troben
alguns arbres fruiters com les pereres, les pomeres, els codonyers i els nesprers, així com diverses plantes
ornamentals i silvestres: Amelanchier, Chaenomeles, Cotoneaster, Crataegus, Cydonia, Eryobotrya, Malus,
Mespilus, Photinia davidiana, Pyracantha, Pyrus i Sorbus.
Els danys poden ser molt greus especialment en perera, ja que produeixen la mort de l’arbre atacat en un
curt període de temps. En fruits, poden presentar inicialment un aspecte humit i més tard s’enfosqueixen
produint la necrosi.
El Servei de Sanitat Vegetal ha editat 4 Fulls informatius:




El Foc bacterià. Desinfecció d'hivernacles. Setembre 2014 [PDF,183,39 KB.]
El Foc bacterià. Mesures Preventives. Març 2014 [PDF,275,27 KB.]
El Foc bacterià. Símptomes visuals. Desembre 2013 [PDF,787,75 KB.]
El Foc bacterià. Actuacions en espais verds. Desembre 2013 [PDF,345,52 KB.]
Situació actual del foc bacterià a Catalunya
8
Degut a l’avanç de la plaga del foc bacterià a la demarcació de Lleida, el DAAM ha comunicat oficialment
al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, la pèrdua de l'estatus de Zona Protegida
respecte a l’organisme nociu Erwinia amylovora (foc bacterià) de les següents comarques de la
demarcació de Lleida:
-
Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Garrigues i Urgell.
Darrerament s’ha publicat al DOGC l’ORDRE AAM/77/2015, de 9 d'abril, per la qual es declara d'utilitat
pública la lluita contra el foc bacterià i s'estableixen mesures per a la seva prevenció i lluita
Actuacions en àrees amb estatus comunitari de zona protegida
Mesures en cas de confirmació oficial d'un focus i actuacions immediates:
En cas de confirmar-se la presència d'un focus inicial de foc bacterià en un àrea amb estatus de zona
protegida, la direcció general competent en matèria de sanitat vegetal:
a) Declararà contaminada la parcel·la o el lloc en el qual es va recollir la mostra i ordenarà l’arrencament i
la destrucció immediata de totes les plantes visiblement afectades i de tots els vegetals hostes sense
símptomes en el seu entorn immediat.
b) En cas que el focus estigui ubicat en les instal·lacions o parcel·les d’una empresa proveïdora de
material vegetal, ordenarà l'arrencament i la destrucció immediata de tots els vegetals hoste de les
instal·lacions o parcel·les afectades, així com les de totes les que representin un risc de presència de foc
bacterià. A la resta d'instal·lacions o parcel·les que formin part del mateix establiment, s'immobilitzarà el
material vegetal hoste i se suspendrà cautelarment l'autorització d'emissió de passaports fitosanitaris dels
vegetals hoste fins que la direcció general competent en matèria de sanitat vegetal en decideixi la
destinació en funció de les investigacions que realitzi.
Mesures per a evitar la propagació d'un focus:
La direcció general d’agricultura i ramaderia, un cop realitzades les actuacions immediates que preveu
l’apartat anterior, establirà una zona de seguretat d’almenys 1 kilòmetre al voltant del focus detectat, en la
qual s’efectuarà un seguiment intensiu en els dos períodes més favorables per a la detecció de la plaga,
normalment a la primavera i a la tardor. Si durant dos anys no s’han observat nous símptomes de foc
bacterià, es declararà eradicat el focus.
A la zona de seguretat les persones físiques o jurídiques titulars de material vegetal o plantacions
fruiteres amb espècies vegetals hoste de la plaga afectades adoptaran les mesures següents:
a) Arrencament i destrucció immediata in situ i sota control oficial de tots els vegetals hoste amb
símptomes, sense necessitat d’un anàlisi bacteriològic que ho confirmi, i de tots els vegetals hoste
del seu entorn immediat. Aquest fet donarà lloc a l’establiment de noves zones de seguretat.
b) Tractaments fitosanitaris preventius en les èpoques en les quals es consideri necessari, amb els
productes fitosanitaris que determini la direcció general d’agricultura i ramaderia i que es faran
públics a través de fulls informatius i la pàgina web oficial del DAAM
http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/
c) Eliminació de les floracions secundàries en tots els fruiters susceptibles dels focus actius, i la
desinfecció de les eines utilitzades, amb els productes desinfectants que determini la direcció
general competent en matèria de sanitat vegetal i que es faran públics a través de fulls informatius
i de la pàgina web oficial del DAAM http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/
d) Prohibició del transport fora de la zona de seguretat de vegetals o parts de vegetals hostes, inclòs
pol·len actiu per a la pol·linització, excepte fruits i llavors, sense autorització expressa del director
general d’agricultura i ramaderia .
e) Desinfecció dels mitjans de poda després de realitzar l’operació a cada planta, així com de les
màquines de poda en el moment de l’entrada de la maquinària a la parcel•la, independentment de
que la màquina sigui o no propietat de la persona titular de la parcel•la.
f) Investigació de l’origen del material vegetal hoste de la parcel·la contaminada i del material
vegetals hoste del territori comprès en la zona de seguretat. Si l’establiment proveïdor de material
vegetal del qual presumptament procedeix la planta contaminada està ubicat en una altra
Comunitat Autònoma es comunicarà a l’administració competent, quan se sospiti que sigui l’origen
de la contaminació.
S’investigaran les destinacions d’altres enviaments efectuats per l’establiment proveïdor de
material vegetal de procedència de la planta afectada com a mínim des dels dotze mesos
9
anteriors al de la confirmació del focus inicial.
g) En un radi de 3 km al voltant d’un focus de foc bacterià, s’immobilitzaran les arnes d’abelles i
només es podran traslladar fora d’aquest radi en el període comprès entre el mes d’octubre de
l’any de detecció del focus i l’inici de la floració següent, excepte en el cas que el director general
d’agricultura i ramaderia ho autoritzi expressament.
h) La introducció i el moviment d’arnes a la zona indicada a l’apartat anterior quedarà condicionada a
l’autorització expressa del director general d’agricultura i ramaderia.
i) Quan per la proximitat de les arnes al focus detectat hi hagi un alt risc de difusió de la plaga, el
director general n’ordenarà la destrucció.
j) Els tractaments fitosanitaris i les desinfeccions a que fan referència els apartats b, c i e, s’hauran
de registrar per part de la persona titular de la parcel•la on s’han dut a terme els treballs, en el
registre de tractaments fitosanitaris del quadern d’explotació.
Requisits per a la circulació del material vegetal hoste
Per a la introducció i desplaçament del material vegetal hoste d'Erwinia amylovora i pol·len actiu, és
obligatori el passaport fitosanitari, modalitat zona protegida (ZP), tant per al material originari de la zona
protegida com per a la introducció d'aquest des d'una zona no protegida.
Actuacions en zones que no tenen l’estatus comunitari de zona protegida
Per a evitar la propagació de la plaga s'aplicaran, per part de la persona propietària o titular de les plantes
afectades, alguna de les dues mesures obligatòries següents:
a ) Arrencada i destrucció immediata de tota planta hoste amb símptomes, sense necessitat d'una anàlisi
bacteriològica que ho confirmi.
b ) Extirpació i destrucció immediata de les parts de la planta hoste amb símptomes, mitjançant el tall
efectuat, almenys, a 40 centímetres del límit proximal visible de la infecció i amb desinfecció immediata de
l'instrumental emprat.
En ambdós casos caldrà efectuar tractaments fitosanitaris preventius en les èpoques en les quals es
consideri necessari, així com la desinfecció dels mitjans de poda després de realitzar l’operació a cada
planta, i en el seu cas, de les màquines de poda en el moment de l’entrada de la maquinària a la parcel•la,
independentment de que la màquina sigui o no propietat de la persona titular de la parcel•la. Igualment
caldrà eliminar les floracions secundàries en tots els fruiters susceptibles, i la desinfecció de les eines
utilitzades. Els productes fitosanitaris i els desinfectants a utilitzar, seran els que determini la direcció
general i que es faran públics a través de fulls informatius i de la pàgina web oficial del DAAM
www.gencat.cat/agricultura.
Els tractaments fitosanitaris i les desinfeccions caldrà registrar-los per part de la persona titular de la
parcel•la on s’han dut a terme els treballs, en el registre de tractaments fitosanitaris del quadern
d’explotació.
Requisits per a la circulació de vegetals hostes:
1. Per a la introducció i desplaçament de vegetals o productes vegetals hostes per les zones no protegides
és preceptiu el passaport fitosanitari d'acompanyament.
2. Per a la introducció i desplaçament per les zones protegides de vegetals o productes vegetals hoste
originaris de les zones no protegides és necessari que el material provingui d’una zona tampó.
3. Per resolució del director general es podran establir zones tampó.
4. Les empreses proveïdores de material vegetal hoste del foc bacterià que tinguin establiments dins de la
zona tampó, podran obtenir autorització per a emetre passaport fitosanitari vàlid per a zona protegida amb
autorització preceptiva per part de la direcció general d’agricultura i ramaderia, sempre i quan els resultats
de la vigilància de les parcel·les ubicades en la zona tampó, inclosos els obtinguts en el marc de les
mesures oficials de lluita contra Erwinia amylovora dutes a terme amb anterioritat i permetin concloure que
els vegetals hoste al foc bacterià es troben lliures de Erwinia amylovora.
10
Taca bacteriana dels fruiters de pinyol (Xanthomonas arboricola pv. pruni)
Símptomes de Xanthomonas en fulla.
La taca bacteriana és una malaltia produïda per un bacteri que pot afectar a tots els fruiters de pinyol. Els
símptomes a les fulles a vegades es poden arribar a confondre amb els del cribat, però que si s’observa bé
són clarament diferents.
Es manifesten com unes petites taques d’1 a 5 mm de diàmetre, de forma irregular o angulosa, de color verd
pàl·lid o groguenc, limitades pels nervis de la fulla i es necrosen, amb més quantitat al voltant del nervi
central i en la punta de la fulla. Els costats de les taques sempre tenen formes rectes i mai forma rodona. El
centre de la taca pot assecar-se i es desprèn (cribat), les fulles s’esgrogueeixen (comença per la punta) i
cauen prematurament, podent produir una gran defoliació.
Si observeu símptomes sospitosos d’aquesta bacteriosi dels fruiters de pinyol, aviseu al Servei de
Sanitat Vegetal
El DAAM ha editat un full informatiu amb les mesures preventives a dur a terme
Virus de la Sharka (Plum Pox Virus)
Plum pox virus, també conegut com a Virus de la Sharka, és la malaltia viral més devastadora del gènere
Prunus que pot afectar a diverses espècies de fruiters d'os com préssecs, albercocs, prunes, nectarines o
cireres.
Es propaga per empelt i multiplicació vegetativa a partir de material vegetal infectat, de manera que el tràfic
de material vegetal incontrolat és l’única causa d’introducció de la malaltia a llarga distància en una zona
lliure del virus. Una vegada introduït en una zona, els pugons (ex: Aphis gossypii, A. spiraecola, Myzus
persicae), transporten el virus d’una planta a una altra.
Símptomes anells en pinyol d'albercoc.
Font: Miguel A.Cambra. Gobierno de Aragón
Taques i anells cloròtics en fulla.
Per a les noves plantacions de fruiters de pinyol adquiriu planter emparat amb el preceptiu Passaport
Fitosanitari CE que garanteixi que estan lliures de plagues de quarantena.
11
El Servei de Sanitat Vegetal ha editat un Full “Informació sobre el Passaport fitosanitari”
Xylella fastidiosa
Decisió 2014/497/UE d’execució de la Comissió de 23 de juliol de 2014 sobre mesures per a evitar la
introducció i propagació dintre de la UE de Xylella fastidiosa .
La Xylella fastidiosa és un bacteri que pot causar importants danys en una gran diversitat de plantes
cultivades i silvestres. Hi ha un gran nombre de subespècies d’aquest bacteri, no totes virulentes, i que
poden tenir més de 100 hostes diferents. Segons la subespècie pot provocar diverses malalties
d’importància econòmica, principalment en cultius llenyosos com l’olivera, la vinya o els cítrics, o plantes
ornamentals com el baladre.
A Europa el bacteri es va detectar a final de 2013 al sud d’Itàlia, on va afectar greument les oliveres. A
Itàlia la subespècie detectada és la pauca.
La principal mesura de control fitosanitari passa per extremar les precaucions respecte al comerç del
material vegetal hoste i especialment el procedent de zones amb presència del bacteri. Aquest material
vegetal haurà de procedir sempre de productors oficialment autoritzats.
Els símptomes varien d'uns hostes a d'altres. En alguns es corresponen amb els símptomes típics d’estrès
hídric: pansiment o decaïment generalitzat i, en casos més greus, la seca de fulles i de branques, i
finalment la mort de tota la planta. En altres casos els símptomes es corresponen més als provocats per
deficiències de minerals, com la clorosi internervial o clapejat en fulles.
Comuniqueu immediatament al Servei de Sanitat Vegetal qualsevol sospita de la presència
d'aquest bacteri al nostre territori.
Una vegada detectat un focus al camp, cal l'eliminació dels arbres afectats i la vegetació silvestre
circumdant que pugui actuar com a hoste del bacteri, així com establir un programa de vigilància per
intentar evitar el rebrot de la malaltia.
Pseudomonas syringae pv. actinidiae
Pseudomonas syringae és un bacteri que causa la malaltia denominada xancre bacterià en el kiwi.
Actualment és la responsable d’importants pèrdues econòmiques en la producció de kiwi. Aquest bacteri
va ser descrit per primera vegada l’any 1984 al Japó i uns anys més tard a Corea. A Europa, la primera
detecció va ser en el nord d’Itàlia l’any 1992. Els darrers dos anys d’alarma s’ha disparat: el bacteri s’ha
detectat a Espanya (Galícia), França, Portugal, Suïssa i Turquia.
Pseudomonas syringae és un bacteri que causa la malaltia denominada xancre bacterià en el kiwi.
Actualment és la responsable d’importants pèrdues econòmiques en la producció de kiwi.
Aquest bacteri va ser descrit per primera vegada l’any 1984 al Japó i uns anys més tard a Corea.
A Europa, la primera detecció va ser en el nord d’Itàlia l’any 1992. Els darrers dos anys d’alarma s’ha
disparat: el bacteri s’ha detectat a Espanya (Galícia), França, Portugal, Suïssa i Turquia.
El símptoma més específic de la malaltia, els exsudats, apareixen a la primavera i a la tardor, quan les
condicions climàtiques són més favorables a la malaltia (temperatures fredes, pluja abundant i humitat
alta). Aquests exsudats poden ser de color vermellós taronja, òxid i/o blancs, i van associats a xancres o
ferides en les branques i troncs.
A Catalunya no hi ha constància de la presència de PSA i les mesures a adoptar s’han d’orientar a la
prevenció.
12
FRUITA SECA
AVELLANER
Diabló (Curculio nucum)
Durant aquest mes cal iniciar a les finques els controls de la població de diabló mitjançant la
tècnica del frappage. D’aquesta manera es determina si la presència d’adults és prou elevada
per haver de realitzar un tractament químic contra la picada d’alimentació. El llindar de tolerància
és a partir de capturar un mínim de 4 individus per 100 cops. Es recomana fer el frappage de
matinada i a les zones més frescals de la finca (al costat dels marges).
El contestador automàtic de Tarragona avisarà del moment oportú per fer el tractament contra la
picada d’alimentació.
Pugons (Myzocallis coryli, Corylobium avellanae)
Normalment, cap a finals de maig i primers de juny, depenent en gran part de la climatologia, les
poblacions de pugó es redueixen de manera natural, donat que els brots es troben més
lignificats i ja s’ha establert una població important de depredadors naturals (crisopes, marietes,
etc). Per això, durant aquest mes cal evitar en la mesura que es pugui, tractar amb aficides,
perquè aquests tractaments ens eliminen també les poblacions de fitoseids (que són
depredadors de l’aranya), provocant desequilibris i amb conseqüència tenir atacs posteriors
d’aranya.
Aranya
Durant el maig, segons la climatologia, es pot començar a trobar aranya groga Eotetranychus
carpini, Tetranychus urticae i aranya roja Tetranycopsis horridus en algunes plantacions.
Sobretot si s’han realitzat tractaments tardans contra el pugó, per que es veu afectada greument
la fauna útil.
Vigileu les vostres finques i en cas de trobar afectació tracteu amb productes respectuosos amb
els fitoseids per tal d’evitar nous atacs d’aranya.
AMETLLER
Brot sec (Phomopsis amygdali)
En aquelles finques afectades l’any anterior i a les finques amb varietats susceptibles s’ha de
realitzar la lluita química durant aquest mes de maig i fins a mitjans de juny. En cas d’afectació
important o temps plujós és recomanable fer fins a 2 tractaments. També és efectiu realitzar una
lluita cultural fent una esporga en verd. És important tallar les branques amb símptomes per sota
del xancre.
Taca ocre (Polystigma occhraceum)
A les finques amb varietats sensibles i que han tingut danys durant la campanya anterior, es
recomana protegir des de l’estadi fenològic H (fruit tendre) fins a finals de maig si es donen
condicions d’humitat.
NOGUER
Carpocapsa (Cydia pomonella)
13
-Recordem que a les finques on es realitzi la tècnica de la confusió sexual, s’han d’instal·lar els
difusors a l’inici del vol dels adults.
-A la primera quinzena de maig es preveu el màxim vol d’adults. Per un bon seguiment i estalvi
de tractaments és recomanable instal·lar trampes de feromona sexual i tractar només si es
registren més de 2-3 captures per trampa i setmana. Tingueu present que l’acoblament només
es realitza si la temperatura crepuscular arriba a 15ºC. Esteu atents als contestadors automàtics.
(És recomanable alternar les matèries actives per tal d’evitar resistències).
Antracnosi (Gnomonia leptostyla)
A les finques amb problemes cal realitzar 3 tractaments, que coincidiran amb els següents
estadis fenològics:
 1r tractament: a inici de la floració femenina
 2n tractament: al quallat del fruit
 3r tractament: 15 dies després del quallat del fruit.
Bacteriosi (Xanthomonas arboricola)
D’acord amb l’estadi fenològic dels nostres noguers, durant aquest mes caldrà realitzar el 2n i el
3er tractament:
 1r tractament: a inici de la brotada
 2n tractament: a inici de la floració femenina
 3er tractament: al quallat del fruit
AVELLANER I NOGUER
Barrinador de la fusta (Zeuzera pyrina)
A les finques on es realitzi la tècnica de la confusió sexual, cal tenir en compte que s’han
d’instal·lar els difusors a finals d’abril-principis de maig.
VINYA
FLAVESCÈNCIA DAURADA
Durant el mes de maig el Servei de Sanitat Vegetal realitzarà controls de camp per detectar
l’aparició de les primeres larves de l'insecte vector (Scaphoideus titanus). La finalitat és observar
l’evolució d’aquest insecte a les diferents zones vitícoles i determinar els moments òptims de
tractament tant a les vinyes de les comarques de l’Alt i Baix Empordà, com en tots els vivers de
vinya de Catalunya, que obligatòriament han de realitzar els 3 tractaments.
Míldiu (Plasmopara viticola)
La informació permanentment actualitzada sobre el risc d’atac d’aquest fong a cada zona
vitícola, la podeu trobar als contestadors telefònics automàtics de les diferents Estacions
d’Avisos. També podeu rebre la informació directament per e-mail, contactant amb cada Estació
d’Avisos per sol·licitar-ho, o bé consultar Ruralcat..
Detecció de les primeres taques: Per a l’estratègia de lluita contra aquest fong és molt
important la localització de les primeres taques; en cas que en localitzeu alguna, no
desprengueu la part afectada del cep i aviseu immediatament els tècnics de l’SSV.
14
de 20 d’abril, per la qual es convoquen els
premis per a la ràpida detecció del míldiu de la vinya corresponents a l'any 2015
El DAAM ha publicat l’ORDRE AAM/106/2015,
Oidi o cendrosa (Uncinula necator)
La lluita contra aquest fong es basa en la protecció preventiva de determinats estats fenològics
especialment sensibles. El primer tractament cal realitzar-lo en el moment en què el brot
assoleixi els 10-15 cm de longitud i el segon quan s’arribi a la floració: a l’inici si es fa amb
productes d’aplicació en líquid, o bé en plena floració si s’utilitza el sofre en pols. En casos de
varietats i/o zones molt sensibles a la malaltia, el període entre ambdós tractaments és
excessivament llarg, per la qual cosa pot ser necessària la realització un altre tractament
entremig dels dos.

Control biològic: sofre:
Podridura grisa (Botrytis cinerea)
Al final de la floració, coincidint amb la caiguda dels capitells florals, pot ser interessant realitzar
un tractament preventiu, per tal d’eliminar els reservoris de la malaltia que poden quedar latents
en les restes de teixit vegetal mort, com son és capitells florals. Aquest tractament és
especialment convenient en casos de varietats i zones sensibles i si les condicions
meteorològiques són favorables (pluges o humitats altes).

Control fitosanitari: fungicides específics.
CÍTRICS
Pugons (Aphis gossypii, Aphis spiraecola, Myzus persicae, Toxoptera aurantii)
Afecten sobretot a plantacions joves, empelts, plançonades i a les varietats de clementines, per
la qual cosa es vigilaran les seves poblacions i es tractarà quan es superin els llindars de
tractament (30% de brots afectats). Es recomana tractar solament els focus. L’època crítica és
des de mitjans d’abril fins la meitat de juny (brotada de primavera). Per a més informació,
consulteu als tècnics de la vostra ADV o als de Sanitat Vegetal.
Recomanacions per a l’esporga
Durant aquest període es realitza l'esporga dels arbres que hagin finalitzat la collita. És
recomanable avançar al màxim aquesta operació, per tal de tenir unes brotades homogènies,
que en tots els casos facilitaran el control de les plagues.
Com a mesura de prevenció de transmissió de la tristesa i altres virosis que afecten als cítrics,
cal desinfectar les eines de poda dos cops al dia i a cada canvi de finca.
Gomosi (Phytophthora sp)
S’ha de vigilar la presència en el tronc i en les branques d’exsudacions gomoses. Si s’escau,
s’utilitzaran fungicides preventius i curatius. Les mesures culturals a realitzar són: airejar el coll i
l’arrel principal, evitar entollaments, sanejar les crostes i protegir de talls de poda.
15
OLIVERA
Ull de gall o repilo (Cycloconium oleaginum)
Si es donen les condicions que afavoreixen la proliferació d’aquesta malaltia, protegiu els arbres
amb fungicides cúprics i compostos orgànics, sobre tot, si darrerament les vostres finques han
presentat problemes d’aquest fong. En el cas de tenir poca afectació aquest es el moment en
que es pot reduir la dosi de coure a la meitat.
CULTIUS EXTENSIUS
ARRÒS
Caragol poma (Pomacea insularum)
Per la campanya 2015 i a petició del DAAM, el Ministeri d’Agricultura ha autoritzat de
forma excepcional diferents formulats de saponines per al control del caragol poma al
Delta de l’Ebre, que es podran utilitzar des del 15 d’abril fins al 13 d’agost.
El DAAM va publicar la Resolució per portar a terme el control del caragol poma: RESOLUCIÓ
AAM/2529/2014, de 7 de novembre, per la qual es fixen les mesures a dur a terme per al control
del cargol poma (Pomacea sp.) a la zona demarcada a Catalunya.
Aquesta resolució fixa determinades mesures obligatòries, la gestió hidràulica dels canals,
contenció de parcel·les en arrossars i la garantia de l’efectivitat de les diferents actuacions a la
zona demarcada de Catalunya.
La Comissió de la UE també va publicar una Decisión 2012/697/UE de Ejecución de la Comisión
de 8 de novembre de 2012, relativa a las mesures per evitar la introducció a la Unió i la
propagació a l ‘interior de la mateixa del gènere Pomacea (Perry)
Consulteu el full informatiu del DAAM: “Com evitar la invasió del cargol poma en arrossars”.
16
Quironòmids (Chironomus, Cricotopus)
És recomana, sempre que es pugui, reduir al màxim el temps entre la inundació i la data de sembra
per tal d’evitar incidències fortes de quironòmids als camps.
Males herbes
Cal anar en compte amb la maquinària utilitzada en els treballs del sòl i en la sembra per evitar
que es disseminin les llavors de les males herbes (Heteranthera, Echinochloa, Leptochloa,…).
L’Ordre ARP/342/2006, de 30 de juny, declara l’existència oficial a Catalunya de les males herbes
Leptochloa sp., Leersia oryzoides i Sagittaria sp., i s’estableixen mesures obligatòries de lluita.
És recomanable, si en les campanyes anteriors teníeu Leersia sp., que apliqueu l’herbicida de
preemergència oxadiazó en sec per frenar el màxim possible la germinació de les llavors. Per
aquesta i per qualsevol altra gramínia també es recomana durant el cultiu mantenir el nivell
d’aigua el més alt possible.
En cas de detectar qualsevol d’aquestes espècies aviseu al Servei de Sanitat Vegetal a les
Terres de l’Ebre (977 50 01 74). En cas de no complir amb aquesta Ordre s’infringeix la
Condicionalitat.
Leersia oryzoides
Leptochloa spp.
CULTIUS EXTENSIUS: CEREALS D’HIVERN I ALTRES
El mes d’abril ha estat força sec i aquesta situació ha contingut les malalties que es podien
desenvolupar en el cereal d’hivern i altres cultius extensius. Tanmateix, durant el mes de maig
podem encara detectar problemes importants de malalties i plagues. Només a causa de les pluges
esdevingudes a finals d’abril les condicions han tornat a ser favorables i poden augmentar
d’intensitat. Si es donen nous episodis de pluges, la majoria de malalties poden augmentar i
afectar greument el cultiu. Per a una detecció a temps, recomanem que es facin visites
periòdiques als camps de cultiu. Si observeu algun símptoma o anomalia, contacteu amb el
Servei de Sanitat Vegetal el més aviat possible per obtenir una recomanació. Recomanem vetllar
especialment la detecció de rovell groc en camps de blat per l’agressivitat mostrada d’aquesta
malaltia.
Mostreig de malalties: Es recomana supervisar visualment de 5 a 10 punts diferents d’un camp
per avaluar els símptomes de les malalties. El nombre s’escollirà en funció de la mida del camp.
En aquests punts cal avaluar la intensitat mitjana dels símptomes, en severitat o % d’àrea foliar
afectada, y fer la mitjana per tots els punts que serà el indicador de referència o severitat del
camp.
Els problemes que us podeu trobar més habitualment en aquesta època són els que es descriuen
a continuació.
Recordem que en la normativa actual de Gestió Integrada de Plagues que tothom ha de complir
sense excepció, hem de prioritzar qualsevol mesura de protecció abans que els tractaments
químics. També recomanem una gestió adequada de les substàncies actives, combinant grups
17
químics d’acció per tal d’evitar l’aparició de resistències, sobretot als patògens que generen
problemes més importants com el rovell groc o les septoriosi. Oferim el següent quadre que
serveix d’orientació per escollir les matèries actives per als tractaments en cereals d’hivern segons
les eficàcies que es coneixen y els grups químics d’acció al qual pertanyen :
18
19
Septoriosi (Septoria tritici, Septoria nodorum, Septoria passerinii, Septoria avenae)
Si tenim un mes de maig plujós, podem tenir atacs importants d’aquestes malalties del complex
septoriosi. Normalment en aquesta època la malaltia va pujant de les fulles basals cap a les
fulles superiors. En parcel·les amb nivells de malaltia superiors al 3-5% de severitat en fulla és
recomanable fer un tractament en el cas que s’apliqui reg per aspersió, que plogui més de 5 l/m 2
o en previsió de pluges.
Mesures agronòmiques de control. Tenir en compte que en Gestió Integrada de Plagues
aquestes i l’ús de varietats resistents són prioritàries abans que les aplicacions fungicides. Les
mesures que es recomanen són: retirar la palla en el moment de la recol·lecció, evitar el
monocultiu de blat i fer rotacions d’almenys dos anys amb absència de blat o triticale, utilitzar
llavor certificada (la malaltia també es transmet per la llavor), eliminar el rebrot o renadiu abans
de la sembra, retardar la data de sembra habitual i evitar els excessos de fertilització
nitrogenada.
Varietats: Seguir les recomanacions de varietats (resistència/susceptibilitat) que publica la
Xarxa d’Experimentació Varietal de Cereals de l’IRTA.
Productes: veure la taula actualitzada de les substancies actives autoritzades. En cas de dos o
més tractaments, tenir en compte combinar substàncies actives de grup químic o codi FRAC
diferent per no generar resistències als fungicides.
Producció ecològica: tenir en compte les mesures agronòmiques anteriors.
Septoria tritici Septoriosi del blat
BLAT I ORDI
Rovell groc i rovell bru (Puccinia striiformis, Puccina recondita, Puccinia hordei)
Durant el mes de d’abril s’han detectat els atacs de rovell groc a diverses comarques
productores de blat. Si bé els primers atacs ha estat baixos o moderats, durant aquesta
campanya encara es poden tenir atacs greus a les parcel·les de blat si les condicions
climàtiques hi acompanyen, ja que existeix molt inòcul disponible des de la campanya passada i
les varietats que cultivem han deixat de ser resistents a aquest rovell. Creiem que és
imprescindible vigilar els sembrats, i en el cas de superar el 1%-3% de la superfície foliar
afectada, s’aconsella fer un tractament.
Pel que fa al rovell bru, en pujar les temperatures poden ser més freqüents els atacs, sobretot en
zones on la malaltia és habitual, com les comarques de Girona o als regs del Pla de Lleida.
Recomanem vigilar els sembrats, especialment les varietats més susceptibles; en el cas de
20
superar el 1%-3% de la superfície foliar afectada, s’aconsella fer un tractament.
Mesures agronòmiques de control. Les mesures agronòmiques per al control del rovell groc
gairebé no existeixen. Es recomana evitar els excessos de fertilització nitrogenada.
Varietats: Veure l’avaluació IRTA del comportament de les varietats a rovell groc de la taula
següent. Dades de 2014.
VARIETATS DE BLAT
D’HIVERN
VARIETATS DE BLAT
ALTERNATIU
NIVELL DE RESISTÈNCIA A ROVELL GROC
BOTTICELLI, SOISSONS
ANFORETA
AREZZO, GARCIA, IDALGO,
ANAPO, ARTUR NICK, GAZUL
MITJÀ A ALT
AGUILA, ANDELOS,
CCB INGENIO, EXOTIC
GADES
MITJÀ
BERDÚN, NOGAL,
PALEDOR, SOLLARIO,
TIÉPOLO
GALEÓN, SARINA,
TREBUJENA
BAIX A MITJÀ
ADHOC, AGAPE, BANDERA,
BOKARO, CRUZADO
ANZA, BADIEL, CALIFA SUR,
DOLLAR, ODIEL , SENSAS
BAIX
ALT
Productes: veure la taula actualitzada de les substancies actives autoritzades. Molt important:
en cas d’haver de fer dos o més tractaments, tenir en compte combinar substàncies actives de
grup químic o codi FRAC diferent per no generar resistències als fungicides.
Producció ecològica: tenir en compte les mesures agronòmiques. Les aplicacions de sofre
autoritzades per altres malalties poden ser efectives preventivament contra aquesta malaltia.
Puccinia striiformis Rovell groc del blat
21
Puccinia striiformis Rovell groc del blat. Símptomes d’atacs inicials
Puccinia recondita Rovell bru del blat
Cendrosa (Blumeria graminis tritici/hordei)
El mes de maig és poc recomanable fer tractaments contra cendrosa, sobretot en ordis, ja que la
fenologia és molt avançada en aquest cultiu. En zones més tardanes, de reg o de secà frescal o
semi frescal, en blats i en varietats susceptibles a la malaltia, podrem plantejar-nos encara la
necessitat de tractar amb fungicida en funció del nivell d’atac.
És recomanable per a tots els casos mostrejar la parcel·la i realitzar un tractament si se
sobrepassa el llindar del 10% de superfície foliar afectada.
Mesures agronòmiques de control. Tenir en compte que la cendrosa d’un cultiu no pot afectar
l’altre, és a dir, per exemple no pot passar de l’ordi al blat o a l’inrevés. Avançar la data de
sembra pot ajudar a controlar-la, però aquest fet és interessant per als ordis d’hivern i
problemàtic per als alternatius, per al control de rincosporiosi sobretot. La malaltia creix més
fàcilment amb un excés de fertilització nitrogenada.
Varietats: Seguir les recomanacions de varietats (resistència/susceptibilitat) que publica la
Xarxa d’Experimentació Varietal de Cereals de l’IRTA.
Productes: veure la taula actualitzada de les substancies actives autoritzades.
Producció ecològica: tenir en compte les mesures agronòmiques anteriors. Es poden utilitzar
les autoritzacions a base de sobre com a preventiu, però en casos d’infeccions mitjanes o
severes serà necessari dos o més tractaments.
És recomanable per a tots els casos mostrejar la parcel·la i realitzar un tractament si se
22
sobrepassa el llindar del 5% de superfície foliar afectada.
Varietats susceptibles d’ordi: A01-Pané, Alfa, Arlois, Baraka, Barbarrosa, Blanche, Cierzo,
Dobla, Doña Perla, Germania Grafic, Hatif de Grignon, Hispanic, Igri, Magenta, Mogador, Nure,
Plaisant, Regalia, Steptoe, Tipper, Union, Viva.
Varietats resistents: Apex, Atem, Cameo, Claret, Cleo, County, Epona, Joline, Klaxon, Kym
Màlaga, Motan, Patty, Pewter, Ofelia, Volga, Wellam.
Blumeria graminis tritici/hordei Cendrosa del blat i de l’ordi
Helminthosporiosi (Drechslera teres, Bipolaris sorokiniana, Drechslera tritici-repentis)
En ordis, si bé encara es poden detectar atacs relativament importants en aquesta època, a
partir d’ara no sol ser necessari fer tractaments perquè solen pujar les temperatures i s’atura la
malaltia. El llindar en aquest moment serà major i s’estableix entre un 20% i 30% de severitat en
fulla.
En blats en canvi, es poden detectar infeccions d’helminthosporiosi en diverses zones
productores de les comarques centrals de Catalunya (Osona i Bages). Durant el mes maig, si es
produeixen episodis importants de pluges, amb humectacions del conreu que durin més de 24
hores, caldrà plantejar-se un tractament a les parcel·les afectades si encara va augmentant la
malaltia. Les zones amb més risc i més incidència en aquests darrers anys han estat els secans
frescals de la zona central de Catalunya, a les comarques d’Osona, Berguedà, Bages i les
comarques de Girona. El llindar és de fins a un 5% de severitat en fulla.
23
En cas de dubte contacteu amb el Servei de Sanitat Vegetal de Lleida per valorar la idoneïtat d’un
tractament.
Producció ecològica: Es difícil lluitar contra aquesta malaltia en producció ecològica si la varietat
és susceptible. Cal escollir una varietat que sigui poc susceptible si la malaltia es mostra persistent
a les parcel·les d’ordi. També pot ser interessant incloure el cultiu d’ordi en una rotació amb altres
espècies no gramínies per trencar el cicle del fong.
Símptomes de Drechslera teres, Bipolaris sorokiniana Helminthosporiosi de l’ordi
Símptomes de Drechslera tritici-repentis Helminthosporiosi del blat
ORDI
Rincosporiosi (Rhynchosporium secalis)
Cal estar alerta sobre les possibles infeccions d’aquesta malaltia de l’ordi, principalment en
finques amb antecedents d’anys anteriors perquè són importants les restes del conreu pel cicle
del fong. Enguany, l’absència de pluges durant bona part del mes d’abril ha aturat els atacs de
rincosporiosi en varietats moderadament resistents, però no en varietats susceptibles, sobretot
d’ordis alternatius. Les infeccions poden continuar amb presència de noves pluges. Cal estar
atents perquè poden haver atacs encara de major intensitat en parcel·les d’ordis alternatius
sembrades molt aviat a la tardor, abans del mes de novembre. Com que el cultiu és molt
avançat, el llindar en aquesta època s’estableix a partir d’un 10% o 15% de severitat en fulla. En
cas de dubte, consulteu els contestadors telefònics per valorar la idoneïtat d’un tractament.
24
Varietats d’ordis alternatius: County, Culma, Gomera, Graphic, Linden, Maraca, Otira, Quinta,
Pewter, Sultane.
Varietats d’ordis mig alternatius: Aicara, Arlois, Cierzo, Gaelic, Hispanic.
Producció ecològica: Pel maneig de la malaltia cal combinar la varietat amb la data de sembra.
Així mateix és interessant incloure el cultiu de l’ordi en una rotació amb altres cultius no gramínies.
Les operacions d’enterrament de la palla poden reduir l’inòcul en la parcel·la i baixar la incidència.
No es coneixen productes eficaços en producció ecològica.
El llindar s’estableix a partir d’un 3% de severitat en fulla. En cas de dubte, consulteu els
contestadors telefònics automàtics per valorar la idoneïtat d’un tractament.
Rhynchosporium secalis Rincosporiosi en ordi
Zabre del cereal (Zabrus tenebrioides)
En aquests moments, per l’estadi avançat del conreu d’ordi i blat i per l’evolució de l’insecte, les
afeccions ja no són crítiques i no està justificat normalment fer cap tractament.
25
Danys de zabre en una parcel·la d’ordi
Nefasia (Cnephasia pumicana)
Aquest lepidòpter pot ser plaga i produir danys importants de forma puntual en algunes parcel·les
d’ordi de les comarques de l’Urgell, la Segarra i alguna comarca veïna. Cal vigilar els sembrats
sobretot en zones on en són tradicionals els danys. L’eruga passa l’hivern en l’escorça dels arbres
propers i colonitza el conreu a la primavera, envaint la parcel·la des dels marges cap a l’interior.
Ataca la planta a la canya, els grans o bé tallant el coll de l’espiga (espigues blanques). El llindar
de tractament se situa entre 30 i 40 larves (erugues) per m2.
El llindar de tractament se situa entre 30 i 40 larves (erugues) per m 2 i es pot tractar amb
esfenvalerat, substància activa autrotizada en el cultiu i la plaga.
Pugons (Sitobion avenae, Rhopalosiphum padi)
Sobretot en blat, per la seva maduració més tardana, continua sent necessari vigilar els sembrats
per si apareixen focus de pugons. Cal tenir en compte que amb poblacions importants aquests
insectes, es poden produir certes pèrdues directes en espigues i, a més, transmetre el virus del
nanisme i esgrogueïment (anomenat BYDV), el qual també pot provocar pèrdues indirectes en
algunes ocasions. Si la fauna auxiliar present és important (per exemple marietes), el control
biològic podria ser suficient i no caldria tractar. El llindar de tractament se sol situar entre el 1020% de les plantes amb presència de pugons.
Substàncies actives
autoritzades
Pugons
Alfa cipermetrín
Sitobium avenae,
Deltametrín
Rhopalosiphum padi Esfenvalerat
Lambda cihalotrin
Pirimicarb
BLAT
CIVADA
ORDI
SÈGOL
TRITICAL
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Mal de peu (diverses espècies patògenes)
La campanya passada es van detectar afectacions molt importants de mal de peu, sobretot en
blats. L’inòcul es queda al terreny durant uns anys. Aquest tipus d’afectacions és difícil de prevenir
amb fungicides ja que la pressió del fong és produeix a les arrels i el coll des de la germinació i
26
s’haurien de fer varies aplicacions. Els tractaments fungicides poden produir un cert efecte però
difícilment eliminaran el fong. La millor opció és fer rotacions de cultius amb altres espècies que no
siguin cereals o, com a mínim, canviar de cereal per mitigar una mica els efectes.
Control: La millor opció és fer rotacions de cultius amb altres espècies que no siguin cereals o,
com a mínim, canviar de cereal per mitigar una mica els efectes. Aquest tipus d’afectacions és
difícil de prevenir amb fungicides ja que la pressió del fong és produeix a les arrels i el coll des de
la germinació i s’haurien de fer varies aplicacions. Els tractaments fungicides poden produir un cert
efecte però difícilment eliminaran el fong.
Producció ecològica: La millor opció és fer rotacions de cultius amb altres espècies que no
siguin cereals o, com a mínim, canviar de cereal per mitigar una mica els efectes.
Reacció fisiològica
Al mes de maig encara es poden presentar aquests símptomes, unes taques petites a les fulles
semblants a les d’una afectació per helminthosporiosi, però la intensitat disminueix i les taques
s’esvaeixen per causa climàtica. La varietat que ho presenta amb més intensitat sol ser Graphic.
Aquest símptoma no està provocat per cap fong, sinó que és una reacció de la varietat a les
situacions climàtiques del moment i, per tant, no es pot tractar amb fungicides. Posteriorment a
aquest període desapareix completament. Com que és difícil diferenciar si la causa és fong o no,
us recomanem que demaneu l’opinió d’un expert.
Taques típiques de reacció fisiològica en ordi
27
PANÍS
Virosis MDMV, MRDV i SCMV
Continuem estant alerta per aquestes virosis ateses les infeccions que arrosseguem des de l’any
2012, si bé l’any 2013 van ser més testimonials.
Per al control, en primer lloc és necessari saber que les infeccions per virosis no es poden
curar. Només destruint la planta s’elimina el virus. En aquest sentit, el primer que cal fer és
evitar les infeccions en el cultiu.
Per evitar les infeccions hem de controlar els mecanismes de transmissió en els moments
més importants o crítics del cultiu, que seran quan la planta és més jove, amb tres o quatre
fulles.
Excepte per al SCMV la llavor de sembra no porta els virus de MDMV i MRDV, per tant si els
mecanismes de transmissió són insectes vectors, com és majoritàriament el cas que ens
pertoca, s’haurà d’evitar que els insectes infectats entrin en contacte amb el cultiu, ja sigui fent
tractaments fitosanitaris o bé impedint que el l’insecte vector infectat sigui capaç d’anar al
cultiu en el moment més crític.
Recomanacions per a la sembra i moments posteriors
1. En zones de risc de virosis, amb antecedents del cultiu anterior, avançar o bé retardar la
data de sembra del panís, per evitar tenir la planta petita amb el màxim de població de
l’insecte vector.
2. No sembrar panís en parcel·les on s’ha fet una prèvia sega en verd de cultiu d’ordi o blat i
s’ha aixecat el cultiu per sembrar de nou. S’evita el contacte del vector amb el nou cultiu.
3. Fer tractaments insecticides per limitar les poblacions de l’insecte vector als primers
estadis del panís. Productes a base d’alfa cipermetrin, cipermetrin+clorpirifos, deltametrin
i lambda cihalotrin.
4. El simple canvi de varietat no és necessàriament una garantia per evitar infeccions.
Utilitzar varietats que les empreses donen com a “tolerants” o “resistents” a les virosis pot
ser una primera mesura de protecció o disminució de danys però, ara com ara, no hi ha
al mercat cap varietat de panís amb resistència contrastada al virus.
5. En zones de risc, fer rotacions de cultius amb altres espècies vegetals que,
preferentment, no siguin gramínies.
6. El tractament a la llavor de sembra amb insecticida pot resultar molt important a l’hora de
mitigar o alentir la propagació de la malaltia en els primers estadis del cultiu. Productes a
base de tiametoxan.
7. En zones o en parcel·les de risc, eliminar o evitar la presència de canyota i altres
gramínies hostes que són adjacents, sobretot durant els primers estadis del cultiu del
panís.
Males herbes
En el blat de moro o panís ha aparegut en el darrer any plantes de Teosinte. Teosinte es una
planta que pertany al mateix gènere i espècie que el panís: Zea mais. En el cas de Catalunya
s’ha detectar la subespècie mexicana. És molt semblant al panís, tot i que la tija és més
rogenca, presenta una lleugera pilositat a la base de les fulles i, aquestes, són més estretes i
llargues. En el cas de que detecteu teosinte en el vostre camp cal que aviseu al Servei de
Sanitat Vegetal.
En el panís també s’estan detectant poblacions de Sorghum halepense (canyota, milloca)., que
no es controlen fàcilment amb els herbicides inhibidors de la ALS que són els utilitzats
normalment. No hi ha cap altre tipus d’herbicida que el pugui controlar tot respectant al cultiu. En
el cas de detectar alguna d’aquestes poblacions cal que aviseu al Servei de Sanitat Vegetal.
28
COLZA
Corc de les síliqües (Ceutorhynchus assimilis)
Els atacs que més convé evitar d’aquest insecte se solen donar durant el mes d’abril i maig, a
l’aparició de les primeres flors. Enguany s’han donat atacs i s’han hagut de fer tractaments. El
llindar a partir del qual es recomana tractar és si es troben 1 o bé 2 individus per planta.
Els tractaments contra aquesta plaga s’han d’haver fet durant el mes d’abril, en la fenologia
corresponent, però en aquelles parcel·les on el conreu és més retardat i està arribant a la floració,
pot ser un bon moment en cas que s’arribi al llindar comentat abans. Productes a base de
deltametrin.
Els tractaments contra aquesta plaga també controlen els de mosquit o cecidòmia (Dasyneura
brassicae), que també afecta les síliqües.
Adult del corc de les síliqües. Foto: J. Ramon Bernaus
PÈSOL FARRATGER
Sitona (Sitona lineatus)
Aquesta és una de les plagues més comunes al cultiu. Caldrà vigilar les parcel·les per si s’observa
l’insecte o si es presenten danys de certa intensitat a les dues primers fulles de totes les plantes.
Control integrat: No sol ser necessari normalment controlar aquesta plaga si no és que els danys
siguin importants. Tampoc no existeixen productes insecticides autoritzats específicament. El
control amb insecticides per altres plagues del cultiu, tipus deltametrin o clorpirifòs, és efectiu
contra aquesta plaga.
Adult de sitona. Font: extret del web Alfa Himgrup.
29
Mildiu (Peronospora viciae)
Poden ser habituals les infeccions en aquesta època, ja que el cultiu és mot tendre i les condicions
de temperatura i pluges solen ser adequades. Les darreres pluges d’abril poden afavorir que es
desenvolupi la malaltia.
Mesures agronòmiques de control. Tenir en compte que en Gestió Integrada de Plagues
aquestes i l’ús de varietats resistents són prioritàries abans que les aplicacions fungicides. Les
mesures que es recomanen són: evitar sembrar en parcel·les amb antecedents dels anys
anteriors i evitar sembres primerenques.
Varietats: Encara no es disposa d’informació precisa sobre el comportament de les varietats
davant la malaltia. De moment les varietats comercials semblen susceptibles o mitjanament
susceptibles a la malaltia.
Productes: es poden fer aplicacions preventives amb mancozeb, mancozeb+oxiclorur de coure,
mancozeb+sulfat cuprocàlcic, maneb+oxiclorur de coure, oxiclorur de coure, oxiclorur de
coure+sulfat cuprocàlcic, òxid cuprós, sulfat cuprocàlcid i sulfat tribàsic de coure. No existeixen
productes registrats que siguin curatius quan ja s’ha establer la malaltia.
El tractament a la llavor amb fungicida sistèmic és una bona mesura per tal d’evitar introduir la
malaltia a les parcel·les.
Producció ecològica: tenir en compte les mesures agronòmiques anteriors. Es poden utilitzar
de forma preventiva, abans de pluges o de condicions, les formulacions a base de coure.
Antracnosi (Ascochyta pisi, Ascochyta spp., Poma medicaginis)
Les infeccions es poden produir quan pugen les temperatures i s’esdevenen pluges, cosa que sol
succeir durant el mes d’abril i també el mes de maig. El teixit es torna més susceptible conforme
va creixent el conreu, per la qual cosa hi ha més possibilitats d’infeccions durant els mesos d’abril i
maig que abans. Cal vigilar les parcel·les per si s’observen taques a les fulles.
En general, es recomana utilitzar llavor produïda en zones seques que no hagin pogut tenir
problemes d’aquests fongs.
Mesures agronòmiques de control. evitar sembrar llavor procedent de parcel·les infectades o
bé en parcel·les amb antecedents dels anys anteriors. La rotació de cultius no és efectiva en
aquest cas atesa l’elevada persistència al sòl de l’inòcul d’aquests fongs.
Varietats: Encara no es disposa d’informació precisa sobre el comportament de les varietats
davant la malaltia.
Productes: es poden fer aplicacions preventives amb folpet+oxiclorur de coure y oxiclorur de
coure. També es poden fer aplicacions curatives amb productes a base de metil tiofanat y
protioconazol+tebuconazol.
El tractament a la llavor amb fungicida sistèmic és una bona mesura per tal d’evitar introduir la
malaltia a les parcel·les.
Producció ecològica: tenir en compte les mesures agronòmiques anteriors. Es poden utilitzar
de forma preventiva, abans de pluges o de condicions, les formulacions a base de coure.
30
Símptomes d’Ascochyta pisi en fulla. Font: Nigel Cattlin/Visuals Unlimited, Inc.
Bacteriosis (Pseudomonas syringae, Pseudomonas sp.)
Aquesta malaltia pot afectar durant tot el cicle de cultiu i pot ser desencadenada si el cultiu està
avançat en fenologia i es produeixen microferides per gelades matinals en aquesta època, en els
mesos de març i principis d’abril. En principi les condicions durant el mes de maig ja no han de ser
favorables a aquesta malaltia. Les infeccions seran més importants si les condicions ambientals
són plujoses i coincideixen amb la iniciació floral.
Mesures agronòmiques de control. Utilitzar llavor sana, lliure del/s patogen/s, ja que és la
principal font d’inòcul. Retardar la sembra perquè les sembres primerenques produeixen plantes
amb una major predisposició a la malaltia.
Productes: no existeixen autoritzacions de productes fitosanitaris contra aquesta malaltia, però
les formulacions a base de coure poden controlar preventivament o mitigar els seus efectes.
Producció ecològica: tenir en compte les mesures agronòmiques anteriors. Es poden utilitzar
de forma preventiva, abans de pluges o de condicions, les formulacions a base de coure.
ALFALS
Cuca verda (Hypera postica)
En parcel·les amb antecedents d’atac en talls anteriors, es recomana que als primers dies desprès
del tall es visitin les parcel·les per detectar la presència de larves i de danys en la brotació.
En cas de detecció, es poden fer tractaments a base de: alfa cipermetrin, betaciflutrin, ciflutrin,
cipermetrin+metil-clorpirifos, deltametrin, lambda cihalotrin i zeta cipermetrin. Dels dos darrers,
utilitzar només formulacions que no siguin de classificació toxicològica T.
Cuca (Colaspidema atrum)
Només serà recomanable tractar contra aquesta plaga durant els primers dies desprès del tall si
es detecta la presència de larves i/o hi ha danys en el cultiu. A partir de 30-40 cm de creixement
del cultiu, es recomana avançar el tall enlloc de tractar. Si la plaga està localitzada es poden
tractar només els rodals afectats.
En cas de detecció, es poden fer tractaments a base de: alfa cipermetrin, betaciflutrin, ciflutrin,
cipermetrin, cipermetrin+metil-clorpirifos, deltametrin, deltametrin+tiacloprid i lambda cihalotrin. Del
31
lambda cihalotrin, utilitzar només formulacions que no siguin de classificació toxicològica T.
Pugons (principalment Acyrthosiphon pisum, Aphis craccivora i Therioaphis trifolii)
El control de pugons depèn molt de la presència de fauna auxiliar al cultiu per la qual cosa si la
població d’auxiliars és abundant, podria ser suficient per a un control biològic sense necessitat de
tractament.
Si el desenvolupament del cultiu és proper a la data del tall, serà preferible sempre avançar-lo que
fer una aplicació insecticida. Contra aquesta plaga és molt important no fer tractaments
innecessaris.
Només es tractarà en casos d’infestacions importants als dies posteriors al tall i en absència de
fauna auxiliar suficient. Si la infestació es produeix a rodals, és preferible només tractar aquests
per permetre el desenvolupament de la fauna auxiliar a la resta de la parcel·la. Productes:
acetamiprid, alfa cipermetrin, cipermetrin, deltametrin, deltametrin+tiacloprid, lambda cihalotrin,
tau-fluvalinat i zeta-cipermetrin. Del tres darrers, utilitzar només formulacions que no siguin de
classificació toxicològica T.
HORTÍCOLES
GENERAL
Pugons
Durant aquest mes, es seguiran trobant pugons de forma generalitzada en tomaquera, enciam,
mongetera, carxofera i altres hortalisses. Per detectar els primers focus, cal observar el conreu,
especialment els marges de la parcel·la.
Pugó en enciam

Pugó en pebrot
Mesures culturals: L’establiment de marges de diferents espècies de plantes amb flor,
que tinguin floració esglaonada, ajuda a la presència d’enemics naturals que ens
parasitaran o depredaran el pugó del cultiu, ja que augmenta la biodiversitat del camp.
TOMÀQUET
Mosca blanca (Trialeurodes vaporariorum i Bemisia tabaci)
Les poblacions de Trialeurodes vaporariorum i Bemisia tabaci poden començar a assolir nivells
elevats degut a la bonança de les temperatures. Per tant, serà important realitzar observacions i
32
recomptes en les plantacions per tal de conèixer l’evolució d’aquesta plaga i la dels seus
enemics naturals. Es recomana la intervenció de tècnics d’Agrupacions de Defensa Vegetal
(ADV) per l’assessorament fitosanitari.

Control biològic: Els enemics naturals poden controlar molt satisfactòriament aquesta
plaga. Macrolophus pygmaeus i Nesidiocoris tenuis poden arribar a colonitzar els cultius
de manera espontània, sempre i quan els tractaments que s’hi realitzin siguin
respectuosos amb aquests. Cal recordar que N. tenuis, tot i ser un bon depredador , pot
arribar a ser fitòfag i per tant, provocar danys importants a la planta, Per aquest motiu,
caldrà vigilar les poblacions de N. tenuis.

Tractaments fitosanitaris: Si és necessari realitzar algun tractament fitosanitari
s’utilitzaran les matèries actives que tinguin un menor impacte sobre la fauna auxiliar.
Recordar que Bemisia tabaci, transmissora del virus de la cullera del tomàquet (TYLCV) i
del virus cloròtic del tomàquet (ToCV), adquireix resistència als insecticides molt
fàcilment; els tractaments indiscriminats es tradueixen en la selecció de poblacions de
mosca blanca resistents i molt difícils de combatre.
PPoblació
mixta de Bemisia tabaci i Trialeurodes vaporariorum amb un adult i una nimfa de Macrolophus pygmaeus depredant.
Mírids: nimfa i adult
Cuques del tomàquet (Tuta absoluta i Helicoverpa armigera)
Durant el mes de maig solen aparèixer les primeres generacions del lepidòpter Helicoverpa
armigera que causa danys importants en el tomàquet. Tuta absoluta ja té activitat i, en certes
zones, es poden detectar danys en tomaquera petita, segant l’àpex de la planta i aturant-ne el
creixement. Tal i com comentàvem en els avisos del mes d’abril, és de cabdal importància tenir
en compte la plaga des dels primers estadis i actuar per evitar un creixement de la població que
ens serà molt difícil de controlar posteriorment.

Mesures culturals: Si hi ha Tuta, quan es procedeix al desfullat de la part inferior de la
planta, és important recollir folíols amb galeries en un cubell i destruir-los posteriorment.
Amb aquesta pràctica es retira gran part de l’inòcul que podria seguir infectant el cultiu.
Marges: Certs especies de plantes, instal·lades a les vores dels cultius, serveixen
com a reservoris/reclam d’enemics naturals, que serviran per a combatre les
plagues del cultiu de manera natural. Aquesta pràctica, cada cop més estudiada
33
amb les herbàcies Ononis natrix, Lobularia maritima i Calendula officinalis,
presenten bons resultats de reclam d’aquests organismes beneficiosos.

Control biològic: Hi ha diferents enemics naturals que poden realitzar un bon control
d’aquestes plagues. Macrolophus pygmaeus i Nesidiocoris tenuis són grans depredadors
d’ous i diverses espècies de Trichogramma parasiten eficaçment. Procurarem una bona
colonització espontània de mírids en el cultiu de tomàquet per tal de controlar aquesta i
d’altres plagues, evitant tractaments que redueixin la seva població. En cas d’introducció
de depredadors, s’utlilitzarà preferentment Macrolophus pygmaeus, ja que Nesidiocoris
tenuis, a més a més del seu efecte com a depredador, també pot provocar danys en el
cultiu a l’alimentar-se de la planta.

Tractaments fitosanitaris: Bacillus thuringiensis és un producte respectuós amb la fauna
auxiliar. Quan la pressió de les plagues és important, tractaments reiterats (amb
periodicitat cada 7 a 15 dies) poden arribar a fer un bon control, a la vegada que
respectarà els enemics naturals que també ens ajuden combatre-les. Si és necessari
realitzar algun tractament fitosanitari amb altres matèries actives, s’utilitzaran aquelles
que tinguin un menor impacte sobre la fauna auxiliar.
Ou d’Helicoverpa armigera (tamany més gran) i ous de Tuta absoluta en folíol de tomaquera.
Lesions a la base de la fulla produïdes per Nesidiocoris tenuis
34
Virosis del tomàquet (TSWV, TYLCV, PepMV)
El DAR va publicar l'ORDRE ARP/107/2005, (DOGC núm. 4352 de 30/3/05) per la qual es
declara l'existència oficial a Catalunya dels insectes vectors de virus d'hortícoles i
s'estableixen mesures obligatòries de prevenció i lluita contra aquests insectes.
MESURES OBLIGATÒRIES A PRENDRE
És obligació dels titulars d'explotacions i dels propietaris de parcel·les amb cultius
hortícoles hostes d'insectes vectors i dels virus, executar les mesures de prevenció i
lluita següents:
a) Adquirir material vegetal que procedeixi de vivers autoritzats i conservar durant un any el
passaport fitosanitari de les plàntules així com el de les llavors que ho requereixin. En el
cas de fer-se el propi planter, cal comunicar-ho a la Unitat de Sanitat Vegetal dels serveis
territorials del DAAM corresponents.
b) A l'inici del cultiu, arrencar i eliminar immediatament les plantes afectades pels virus
esmentats, així com les plantes adjacents.
c) Finalitzat el cicle econòmic del cultiu i si s'ha observat presència de virus, cal aplicar les
mesures fitosanitàries següents: En hivernacle: es tallaran o s'arrencaran les plantes i si hi
ha presència d'insectes vectors, s'efectuarà prèviament un tractament fitosanitari per tal
d'evitar-ne la migració. Es mantindrà l'hivernacle hermèticament tancat fins a la dessecació
total de les plantes, i s'eliminaran posteriorment les restes vegetals de manera oportuna. Si
l'estat fitosanitari del cultiu ho permet es podran incorporar immediatament al sòl les plantes
amb picadora o cultivador. En cultius a l'aire lliure o sota malla: es realitzarà un
tractament per a la dessecació Immediata de les plantes, i si hi ha presència d'insectes
vectors, un tractament insecticida previ. En cultius de tardor-hivern, i atesa la baixa mobilitat
dels insectes vectors, es podran arrencar les plantes sense adoptar cap mesura especial,
per controlar la seva destrucció immediata. Com en el cas de cultius en hivernacle, també
es podran incorporar les plantes al sòl.
d) Resta prohibit l'abandonament dels cultius.
e) En el cas de parcel·les afectades per virus transmissibles per contacte, desinfectar la
maquinària i els estris de treball i, si escau, les canonades i les estructures amb la
freqüència i de la manera oportuna.
Virus de la cullera del tomàquet (TYLCV)
Per reduir la distribució en camps on ja existeix l’inòcul, és necessari realitzar un bon control de
Bemisia tabaci, vector del virus, principalment mitjançant la introducció i/o conservació de la
fauna útil. A més, caldrà arrencar les plantes afectades immediatament per evitar que la mosca
blanca transmeti el virus a altres plantes encara sanes. Cal tenir en compte que hi ha un
període de temps en que la planta no mostra els símptomes, per tant, és important eliminar les
afectades i les del voltant, tan bon punt s’observin els signes característics de la malaltia.
35
Atac de TYLCV en tomàquet
CARBASSÓ
Virus de l’arrissat del tomàquet de Nova Delhi. Tomato leaf curl New Delhi (ToLCNDV)
Aquest nou virus es transmès per la mosca blanca Bemisia tabaci de forma persistent d’igual
forma que el virus de la cullera del tomàquet (TYLCV).
Des de la seva detecció a Almeria i Murcia l’any 2013, el virus ha afectat principalment cultius de
cogombre, encara que també s’ha detectat en cogombre, carabassa i meló.
A Catalunya es detecta per primera vegada a novembre de 2013 a Cambrils (Tarragona) en
carbassó d’hivernacle. A les prospeccions realitzades fins ara no s’han detectat nous casos.
Cal vigilar les plantacions de cultius sensibles i comunicar qualsevol símptoma sospitós de la
malaltia al Servei de Sanitat Vegetal.
Símptomes de ToLCNDN en carbassó
MADUIXA
Drosophila suzukii
Drosophila suzukii és una nova plaga originària del sud-est asiàtic que està causant danys
severs al cultiu de maduixa i de cirera. El dany es produeix quan la femella adulta fa un orifici per
a ovopositar: d’aquesta manera, quan les larves emergeixen de l’ou, comencen a alimentar-se
36
de la polpa del fruit. Aproximadament als dos dies de l’eclosió, es col·lapsa la part del voltant del
fruit on la larva s’alimenta, es torna de color marronós i en surt una exsudació. D’aquesta
manera, augmenta la susceptibilitat a ser infectada per fongs o bacteris que acceleren la
descomposició del fruit. En la maduixa, pot sorprendre que fruits aparentment sans en el
moment de la collita cedeixin a la pressió dels dits.
Exsudació en maduixa degut a la presencia de larves de D. suzukii
a l’interior del fruit
Els adults mesuren 2-3 mm de longitud i tenen ulls de color vermell. El color del cos és grocmarró, i presenten bandes fosques a l’abdomen. Els trets més característics són les dues taques
negres alars en els mascles, les quals són gairebé sempre presents. Les femelles es diferencien
d’altres espècies de Drosophiles per l’oviscapte serrat, tot i que no es fa evident a simple vista.
Mascle (dalt) i femella (baix) de Drosophila suzukii. El reconeixement visual, sense augment amb lupa, és dels mascles, amb les.
taques fosques a les ales



Mesures culturals: Cal retirar de les plantes els fruits sobremadurats, així com els fruits
caiguts a terra
Tractaments fitosanitaris: Les substàncies actives Lambda-cihalhotrín, Deltametrín i
Spinosad, són relativament eficaces per reduir el nombre d’adults
Captura massiva: S’està experimentant amb aquesta tècnica de control amb una densitat
no inferior a 100 trampes per Hectàrea encebades amb atraient alimentari. Les trampes
37
és distribuiran uniformement pel cultiu reforçant el perímetre per tal de capturar el major
nombre d’insectes provinents de les zones de refugi hivernal.
Cal estar atents a l’aparició de danys al cultiu per si calgués realitzar algun tractament.

Control biològic: En els mostreigs realitzats s’han detectat himenòpters parasitoides de
larves i pupes de D. suzukii.
ENCIAM
Míldiu (Bremia lactucae)
En l’anvers de les fulles es formen unes taques groguenques que, en el revers, queden cobertes
per un miceli blanquinós. En aquesta època de l’any les condicions meteorològiques són les més
apropiades pel desenvolupament del fong, per tant cal actuar quan apareguin els primers
símptomes. També és important emprar mesures culturals per minimitzar la retenció de
pel·lícules d’aigua sobre les fulles. Les condicions òptimes per al seu desenvolupament són
entre 10-20 ºC de temperatura i humitats relatives elevades, al voltant del 95%.

Mesures culturals: Com totes les malalties criptogàmiques, s’han d’evitar els excessos
d’humitat. Això s’aconsegueix mitjançant la regulació dels regs i el treball del sòl per
evitar entollaments. Depenent de la tipologia del sòl, es pot contemplar el manteniment
d’una capa herbosa per sota del nivell del cultiu. L’ús de varietats resistents també és
clau per al control d’aquesta malaltia, sobretot en aquelles parcel·les on hi ha un llarg
antecedent de la malaltia.

Control fitosanitari: És important alternar les diferents matèries actives en funció del grup
químic per evitar resistències..
Atac de míldiu en fulla d’enciam, revers i anvers.
API I JULIVERT
Septoriosi (Septoria apii i Septoria petroselini)
Els símptomes de septòria es manifesten per la presència en les fulles de taques de color marró
clar, en les que s’observen uns punts negres que són els picnidis del fong. En poc temps les
fulles arriben a dessecar-se. En atacs molt severs la infecció pot arribar a la penca de l’api. Es
pot transmetre per llavor. Durant aquest període es poden donar els atacs més intensos.
38

Mesures culturals: No circular per la plantació quan les plantes estiguin humides ja que
en produir ferides, el fong té més capacitat de penetració. No realitzar regs cap al tard
per evitar la presència de gotes d’aigua a les fulles, i en conseqüència, impedir així el
transport d’espores i la infecció de plantes sanes. La rotació d’aquest cultiu és molt
important.
1.
2.
Septoria en api
FORESTALS
ALZINA I ROURE
Eruga peluda del suro (Lymantria dispar)
A primers de maig els ous d’aquest lepidòpter comencen a eclosionar, i ho fan de forma
esglaonada. Calen uns dos mesos per completar el cicle.
És una plaga que compta amb diversos depredadors i normalment són suficients per controlarla de manera natural.

Control químic: no són aconsellables les accions de lluita química però en el cas que
hi hagi un atac greu, és convenient dirigir la lluita contra les erugues en primers estadis
amb insecticides selectius que actuïn en àrees extenses.
Eruga de L. dispar
Tortrix viridana
És un petit lepidòpter que afecta principalment a Q. suber, Q. pubescents però també pot
atacar altres frondoses.
39
Aquesta plaga compta amb varis depredadors que en la majoria dels casos la controlen En les
zones on s’aprofita el fruit o el suro, en cas d’un atac greu, es pot fer un tractament insecticida
utilitzant productes selectius per la fauna útil.
A mitjans de maig es comencen a apreciar les defoliacions ocasionades per les erugues, i a
finals de més ja es poden veure les primeres papallones.
Papallona de Tortrix viridana
Caparreta de l’alzina (Kermococcus vermilio )
És un hemípter molt comú al nostre territori que afecta arbres dels gènere Quercus
fonamentalment Q. ilex.
Els danys que ocasiona els origina en alimentar-se succionant la saba, produint l’assecament
dels branquillons terminals. Generalment els danys no comprometen la supervivència de l’alzina.
En aquests moments es poden començar a veure els mascles i les femelles adultes.
 Control químic: només es recomana realitzar tractaments quan l’atac sigui molt intens,
ja que normalment els seus enemics naturals en controlen les poblacions.
Branquilló amb caparretes
Coroebus florentinus
És un coleòpter que afecta a tant a Q. ilex com Q. suber. Els danys els ocasionen les larves en
realitzar galeries a l’interior de les branques, ja que provoquen un anellament que acaba amb la
mort de la branca. Aquests danys però, no comprometen la supervivència de l’arbre.
Al mes de juny emergeixen els adults.

Mesures culturals: durant la primavera s’hauran de tallar i cremar les branques
afectades, per evitar l’emergència dels adults al mes de juny.
OM
Galeruca (Galerucella luteola) i Escolítids (Scolytus sp.)
Els atacs de galeruca solen ser periòdics i intensos en les comarques de Catalunya on s’hi ha
instal·lat. Per lluitar contra aquesta plaga, especialment en els llocs on els darrers anys hagin
estat atacats, cal realitzar tractaments insecticides adients mullant correctament les fulles dels
40
oms. El primer tractament es farà en el moment en què els adults hivernants surtin dels seus
refugis i es situïn a sobre de les fulles per alimentar-se i fer la posta. Això sol tenir lloc entre finals
d’abril i primers de maig. Aquests tractaments han d’anar dirigits també a les branques i el tronc,
per tal de protegir al mateix temps els oms dels atacs dels escolítids.
PI
Perforadors dels brots (Tomicus piniperda i Tomicus minor)
Aquests coleòpters es localitzen a les zones de clima fred i poden atacar qualsevol espècie de
pi, dirigint l’atac a les branques gruixudes i el tronc. Generalment només afecten arbres debilitats
a causa de vegetar en sols dèbils o en condicions climatològiques adverses o per presentar
ferides. Tot i això, quan les poblacions d’aquest insecte són molt grans, poden atacar també
arbres sans.
Al mes de maig emergeix una nova generació d’adults que inicia els atacs als branquillons,
aquests atacs es mantindran fins a l’octubre i són de poca importància.

Mesures culturals: no deixar al bosc troncs ni branques de més de 6 cm de diàmetre i
tallar, triturar, escorçar o tractar els arbres amb un grau important d’atac abans que els
insectes els abandonin.
Col·locació de punts-esquer de finals de febrer a principis d’abril que es correspon amb el
període d’aparellament.
Perforador del pi roig (Ips acuminatus)
És un coleòpter que ataca principalment al pi roig (Pinus sylvestris), tot i que també pot afectar
a: Pinus nigra, Pinus uncinata i Picea abies.
Als mesos d’abril i maig els adults hivernants abandonen els seus refugis per colonitzar nous
arbres, generalment només afecten arbres debilitats tot i això, quan les poblacions d’aquest
insecte són molt grans, poden atacar també arbres sans.
Aquest coleòpter infesta generalment en forma de rodals, constituint els característics “focus”.

Mesures culturals: no deixar al bosc troncs ni branques de més de 6 cm de diàmetre i
tallar, triturar, escorçar o tractar els arbres amb un grau important d’atac abans que els
insectes els abandonin.
Col·locació de punts-esquer entre els mesos d’abril i setembre que es correspon amb els
mesos d’aparellament.
També es poden fer servir trampes de feromones que són molt eficaces per controlar
aquesta espècie.
POLLANCRE
Eruga perforadora del pollancre (Paranthrene tabaniformis)
És un lepidòpter que a més dels pollancres pot afectar a: l’àlber, el vern, el salze i el bedoll.
Els danys que originen les larves en fer les galeries a les branques o els troncs, afecten la
qualitat de la fusta.
A finals de maig començarà el naixement de les erugues. A les zones afectades caldrà fer el 1r
tractament dirigit a la part inferior del tronc.
41
Papallona de Paranthrene tabaniformis
CASTANYER
Vespeta del castanyer (Dryocosmus kuriphilus)
Es tracta d’un insecte de la família dels cinípids que ataca els castanyers. És originari de la Xina,
va ser introduït accidentalment al Japó l’any 1941, el 1974 als EUA i des de llavors s’ha anat
estenent. L’any 2002 es va detectar per primera vegada a Europa a Itàlia. A Catalunya ha estat
detectat l’any 2012.
Al maig comencen a emergir els primers adults, els quals iniciaran la posta dels ous passats
pocs dies.
El principal símptoma que presenta són els cecidis (gal·les), inflamacions verdes o vermelloses
que es localitzen als branquillons joves, als pecíols o als nervis centrals de les fulles, i poden
mesurar de 5 a 40 mm de diàmetre. Els danys que provoca es deriven de la disminució de la
capacitat fotosintètica dels castanyers i reducció de la seva fructificació, podent arribar a
provocar la mort dels arbres afectats.
Copa totalment aclarida per la gran quantitat de cecidis que redueixen la foliació
ORGANISMES FORESTALS DE QUARANTENA
Nematode de la fusta (Bursaphelenchus xylophilus)
És un nematode que provoca la mort dels pins, i està associat amb diferents espècies de
Monochamus (insectes coleòpters que actuen com a vectors del nematode). Les espècies
més susceptibles són el pi pinastre o marítim (P. pinaster), el pi roig (P. sylvestris) i la
pinassa (P.nigra).
42
Portugal continental i Madèira estan afectats per aquest nematode i han estat considerats
zona demarcada respecte aquest organisme nociu de quarantena. Per aquest motiu tots els
pins, fustes i material d’embalatge de fusta procedents d’aquest país, han de venir
acompanyats de Passaport Fitosanitari CE, o en el cas de les fustes tractades adientment
per termoteràpia i marcades amb la el símbol de la NIMF 15. A Espanya també s’han
detectat focus a Extremadura, Galícia i Castella i Lleó.

Mesures culturals: Els Serveis de Sanitat Vegetal i de Gestió Forestal del DAAM han
establert mecanismes per garantir que aquesta malaltia no s’introdueixi a Catalunya.
Per aquesta raó es duen a terme:
- Prospeccions a les masses forestals susceptibles
- Inspeccions a les serradores i industries de la fusta –
- Control de les importacions i transport de fusta i dels embalatges de fusta.
Qualsevol indici o sospita de la presència de la malaltia s’ha de notificar al DAAM, Servei de
Sanitat
Vegetal
(ssv.dar@gencat.cat)
o
al
Servei
de
Gestió
Forestal
(sanitatforestal.daam@gencat.cat) per tal de procedir a la seva confirmació i, si s’escau, a
aplicar mesures d’eradicació.
Per més informació podeu consultar la pàgina web del DAAM, en l’apartat de sanitat vegetal
PER A MÉS INFORMACIÓ: www.gencat.cat/agricultura/sanitat
Servei de Sanitat Vegetal (ssv.dar@gencat.cat):







Laboratori: 973 305477
Serveis Centrals: 93 409 20 90
Serveis Territorials a Barcelona:
Serveis Territorials a Girona:
Serveis Territorials a Lleida:
Serveis Territorials a Tarragona:
Serveis Territorials a Terres de l’Ebre
93 409 20 90
972 45 43 10
973 23 64 12
977 25 04 21
977 50 01 74
Servei de Gestió Forestal (sanitatforestal.daam@gencat.cat): 93 567 42 00
PARCS I JARDINS
CASTANYER D'ÍNDIES
Minadora de la fulla (Cameraria ohridella)
En aquest moment ja s’ha completat la brotada d’enguany del castanyer d’Índia (Aesculus
hippocastanum). Cal estar atent als primers vols de la plaga que es produeixen al final de la
mateixa, sobretot a les zones afectades d’anys anteriors. És recomanable en zones amb plaga,
observar els inicis de galeries a les fulles i fer el primer tractament insecticida per tal de controlar
la difusió de la plaga i evitar atacs intensos.
CÍTRICS ORNAMENTALS
43
Unaspis yanonensis
Aquesta plaga es va detectar l’any 2003 en cítrics ornamentals de l’Alt Empordà; també s’han
trobat focus a les comarques del Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
L’Ordre ARP/237/2003 va declarar l’existència oficial d’aquesta nova plaga i va establir les
següents mesures obligatòries de lluita:
 Notificar al Servei de Sanitat Vegetal la presència de cítrics afectats per la plaga o amb
símptomes sospitosos.
 Els proveïdors de material vegetal han de vigilar de forma estricta la presència de la plaga.
 Els propietaris dels jardins i horts amb presència de cítrics afectats per la plaga han de
permetre l’accés de les persones oficialment autoritzades per a realitzar les tasques
d’inspecció, de destrucció obligatòria o altres mesures adients per controlar la plaga.
 En zones properes als focus, cal efectuar anualment 2 tractaments insecticides dirigits contra
larves joves (un a la primera quinzena de juny i l’altre un mes més tard), utilitzant productes
específics contra cotxinilles barrejats amb olis de parafina.
Podeu informar-vos sobre la plaga, sol·licitant el tríptic sobre Unaspis yanonensis editat pel
Servei de Sanitat Vegetal.
PALMERA
Eruga barrinadora (Paysandisia archon)
La incidència principal d’aquesta plaga té lloc a la demarcació de Girona. El major número de
palmeres afectades pertanyen a l’espècie Trachycarpus fortunei però s’ha detectat sobre algun
exemplar de Phoenix dactylifera, Phoenix canariensis i Chamaerops humilis.
Mesures de prevenció i lluita:
.
 Mesures culturals:
o En zones no afectades s’ha de mantenir la vigilància sobre la seva possible
presència.
o En el cas de palmeres molt afectades, irrecuperables, cal talar i destruir
mitjançant trituració.

Control químic: en les zones afectades s’han d’efectuar tractaments preventius amb els
productes adients.
Morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus)
El vol de la plaga ha començat. És de preveure que es comencin a colonitzar les palmeres
sanes. És el moment de realitzar el primer tractament (veure quadre-2 estratègia de
tractaments preventius i curatius). Els propietaris de palmeres cal que les vigilin i si observen
símptomes sospitosos comunicar-ho al Servei de Sanitat Vegetal del DAAM. Actualment la
plaga s’ha estès a 24 comarques de Catalunya.
Consulteu a internet la web del DAAM on trobareu més informació: www.gencat.cat/dar

Mesures culturals:
o Poda: els treballs de poda cal efectuar-los només a l’hivern.
o Les palmeres afectades per la plaga mortes i les que es consideri que no es poden
salvar, així com les restes afectades provinents de sanejaments, cal destruir-les i
portar-les als punts establerts per tal de gestionar-les adequadament.

Tractaments: cal efectuar tractaments amb productes fitosanitaris segons es tracti de
palmeres afectades o properes a aquestes.
44
Tractaments proposats, els quals estan donant resultats altament satisfactoris
Quadre 1.- Estratègia de tractaments de xoc
Per aplicar en palmeres afectades per la plaga
Productes i dosis
(cc per 10 litres d’aigua)
Tractaments (moment d’efectuar-los)
Primer tractament (immediatament després de la detecció)
Clorpirifòs 48% EC (20 cc)
Segon tractament (al cap de 15 dies del primer)
Clorpirifòs 48% EC (20 cc)
A partir dels dos mesos del segon tractament, cal aplicar l’estratègia de tractaments del quadre 2
Cal amerar la base de les fulles, fent que el brou es dipositi a les axil·les d’aquestes. També cal
mullar força bé totes les parts afectades. La forma que dóna millors resultats per fer el
repartiment del producte, consisteix en la instal·lació d’una carxofa de dutxa al final de la
màniga.
La despesa de la barreja per palmera i tractament, 15-20 litres segons dimensions de la
capçada, fins que regalimin les axil·les de les fulles més baixes.
Si l’afecció és molt greu i hi ha fulles i l’ull abatut, cal netejar-la al màxim d’aquestes parts per
millorar el tractament.
Quadre 2.- Estratègia de tractaments preventius i curatius
Per aplicar en palmeres sanes o en palmeres afectades lleument, en zones amb brots de
la plaga. També en palmeres afectades i recuperades després d’haver fet tractaments de
xoc.
G
Tractament
Productes
F
Març
Abr.
1er
Clorpirifòs
48% EC
Dosis (*)
20 cc
(*) cc per cada 10 litres d’aigua
Maig
Juny
2on
Imidacloprid
20% SL
7,5 cc
Jul.
Agost
3er
Clorpirifòs
48% EC
20 cc
Set.
Oct.
4t
Imidacloprid
20% SL
7,5 cc
Novembre
D
5è
Clorpirifòs
48% EC
20 cc
Un cop estabilitzades les palmeres recuperades, cal continuar com mínim, fent els tractaments
preventius indicats en el quadre 3.
45
Quadre 3.- Estratègia de tractaments preventius
Aplicar en zones i palmeres sensibles no afectades, properes a zones afectades.
G
F
Març
Abril
M
J
Juliol
Agost
S
O
Novembre
Tractament
1er
2on
3er
Productes
Clorpirifòs
48% EC
Imidacloprid
20% SL
Clorpirifòs
48% EC
20 cc
7,5 cc
20 cc
Dosis
(cc / 10 litres
d’aigua)
D
Cal vigilar entre tractament i tractament (un cop cada 15 dies de març a agost, i un cop cada setmana
de setembre a novembre). Si es detecta una palmera afectada aplicar tractaments de xoc.
Les palmeres més sensibles fins el moment actual a Catalunya:
Palmera canària Phoenix canariensis
(98,73% de les detectades)
Palmera dactilífera Phoenix dactylifera
(0,93% de les detectades)
Recordeu que totes les palmeres que circulen o es planten al nostre territori han d’anar acompanyades
del preceptiu Passaport Fitosanitari CE.
Decisió 2010/467/UE per la qual es modifica la Decisió 2007/365/CE, pel que es refereix a les plantes
sensibles i a les mesures que deuen prendre’s si es detecta el Rhynchophorus ferrugineus.
PLÀTAN
Cendrosa (Microsphaera platani)
Els plàtans estan en plena brotada. Cal vigilar les fulles més avançades i si es detecten les
primeres taques d’oïdi en fulles i brots fer un primer tractament amb fungicides adients.
46
ROSÀCIES ORNAMENTALS
Foc bacterià (Erwinia amylovora)
Les plantes de Amelanchier, Chaenomeles, Cotoneaster, Crataegus, Cydonia, Eryobotrya,
Malus, Mespilus, Photinia davidiana, Pyracantha, Pyrus, Sorbus, destinades a noves plantacions
han d’anar emparades amb Passaport Fitosanitari CE,
Recordem que està prohibida la plantació d'aquestes plantes en voreres, mitjanes i altres zones
enjardinades de carreteres, autovies i autopistes de tot Catalunya.
Si en trobeu símptomes sospitosos aviseu ràpidament al Servei de Sanitat Vegetal.
PER A MÉS INFORMACIÓ: www.gencat.cat/agricultura/sanitat
Servei de Sanitat Vegetal (ssv.dar@gencat.cat):







Laboratori d'Agricultura i Sanitat Vegetal: 973 305477
Serveis Centrals:
93 409 20 90
Serveis Territorials a Barcelona:
93 409 20 90
Serveis Territorials a Girona:
972 45 43 10
Serveis Territorials a Lleida:
973 23 64 12
Serveis Territorials a Tarragona:
977 25 04 21
Serveis Territorials a Terres de l’Ebre
977 50 01 74
Servei de Gestió Forestal (sanitatforestal.daam@gencat.cat): 93 567 42 00
47